Lectio divina on line 77 (Semana del 26 de mayo al 2 de junio)

Lunes, 27 Mayo 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
LA DONA ENCORBADA

Un dissabte Jesús ensenyava en una sinagoga. Hi havia una dona que tenia una malaltia endiablada des de feia divuit anys, i anava encorbada, sense poder-se redreçar gens. Jesús en veure-la, li va dir:

-Dona, quedes lliure de la teva malaltia!

I va imposar-li les mans. Ella es redreçà a l’instant i glorificava Déu. Però el cap de la sinagoga, empipat perquè Jesús havia guarit en dissabte, va intervenir-hi dient a la gent:

-Hi ha sis dies per treballar. Veniu, doncs, qualsevol d’aquests dies a fer-vos guarir, i no pas en dissabte.

Però el Senyor li replicà:

-Hipòcrites! ¿Oi que qualsevol de vosaltres desferma el seu bou o el seu ase de la menjadora i el treu a abeurar, per molt dissabte que sigui? I aquesta, que és filla d’Abraham i que Satanàs havia fermat ara fa divuit anys, no calia desfermar-la d’aquest lligam, i precisament en dissabte?

Davant d’aquest raonament s’avergonyien tots els seus contradictors, mentre tota la gent s’alegrava de tantes meravelles com feia Jesús.

(Lc 13, 10-17)

-------------------------

Què diu el text?

¿Quants caps de sinagoga i contradictors de Jesús hi pot haver a la nostra societat?

¿Perquè Jesús proclama la dona encorbada ‘filla d’Abraham’?

Què et suggereix per a la teva vida aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Aquest fragment de l’Evangeli de Lluc no té una ubicació geogràfica concreta. Altres fets i paraules de Jesús ens situen a Cafarnaüm, Natzaret, Canà, Betsaida, Naïm, Genesaret, Jericó, Sicar, Betània, Jerusalem, Corazín... etc. Aquí Lluc no concerta la geografia, mentre que tant en l’Evangeli com en els Fets dels Apòstols, es preocupa sempre de situar-nos a lloc. Tampoc Jesús no exigeix la fe a la dona malgirbada per a poder-la redreçar...  Queden molt clares les disposicions  de Jesús i del cap de la sinagoga i la ‘obligatorietat’ de no treballar en dissabte... La bona dona va encorbada des de feia divuit anys...

DIVUIT ANYS: sis per tres fan divuit. El cap de la Sinagoga té molt clar que els sis dies de la setmana són per treballar. El treball de la dona jueva era feixuc i estressant: llevar-se la primera tot atenent marit, fills i avis... plegar les màrfegues i mantes de dormir per a fer lloc a la llar per a altres feines del dia, tenir la casa i entorn immediat endreçats, preparar els menjars, sortir a l’hort o comprar el que calgui, encendre el foc del forn per a coure el pa, posar el taler i anar teixint les robes que la família necessita, cuidar els lampadaris, ajudar el marit i fills a esclofollar ametlles el temps de la collita, les olives, estar a l’aguait de les petites sitges de la llar per al pa de tot l’any, traslladar i omplir gerres i àmfores amb l’aigua de la font pública, tenir provisió d’herbes remeieres, atendre el menjar dels animals de l’estable, anar a cercar llenya menuda per al foc, ajudar alguna o algunes veïnes en situació de necessitat, i preocupar-se dels possibles malalts i discapacitats familiars, molt presents en aquella societat del temps de Jesús, etc... i tot sota una estructura de patriarcat ben establerta i implacable. Realment la dona jueva, semita i les dones de tantes cultures, històriques i actuals, han tingut de viure doblegades, encorbades, sota estructures establertes pels homes, en submissió i acatament...  El número tres fa referència a sacralitat, el diví. La interpretació interessada del diví i l’humà ha motivat aberracions impensades i multiplicades al llarg de la història humana, sempre interessades. El Shabat és dedicat al Déu que ha format la dona, Eva, d’una costella d’Adam. Per tant la dona ha de  creure, servir, ser honrada i viure doblegada tots els dies de la setmana, Shabat inclòs, és a dir, sempre encorbada. Aquesta era la interpretació del cap de sinagoga.

A Jesús li interessaven i preocupaven les persones, no pas lleis i institucions si dominaven per sobre de les persones. Per això, sense protocols ni prevencions, Jesús li diu directament a la dona que es redreci. I Lluc afegeix que aquella dona, redreçada, GLORIFICAVA DÉU. Gràcies a Jesús, va poder realitzar i viure la seva realitat de persona femenina segons el disseny i designi del Creador, amb la cara ben alta i sense complexes: ‘Filla d’Abraham’, mai més encorbada! Naturalment, els poders establerts protestaren i segueixen protestant...

La redacció d’aquesta escena suggereix que fou redactada per a ser llegida i comentada en els Àgapes del Dia del Senyor en alguna de les primeres Comunitats on alguna o algunes de les dones que havien seguit Jesús i que foren les primeres en rebre i comprendre la Bona Notícia de la seva Resurrecció, hi eren activament presents... Lluc ho fa seu.

Tipus recurs pastoral: