Lectio divina on line 80 (Semana del 17 al 23 de junio)

Lunes, 17 Junio 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: FALSOS MESTRES 

...El qui ensenya altres doctrines i no s’adhereix a les paraules saludables de nostre Senyor Jesucrist i a allò que la nostra religió ensenya, té molts fums, però no sap res. Té la mania de les discussions inútils i de les qüestions de paraules que provoquen enveges, baralles, insults, suspicàcies, enfrontaments inacabables, d’uns homes de mentalitat corrompuda i mancats de veracitat, que arriben a creure que la religió és un bon negoci.

Doncs sí, la religió és un negoci, i gran, si un sap conformar-se amb allò que té. És clar, hem entrat al món sense dur-hi res i tampoc no ens en podrem endur res. Tenint per menjar i vestir ja n’hi ha prou. En canvi, els qui volen fer-se rics, cauen en el parany de la temptació, en qui-sap els desigs irracionals i perjudicials, que enfonsen la persona en la ruïna total. Perquè la rel de tots els mals és l’afany de diners. Per haver-s’hi apassionat, alguns s’han esgarriat de la fe i s’han punxat ells mateixos amb l’ast d’innombrables neguits.

 (1ª Tm 6, 3-10)

-------------------------

Què diu el text?

¿On em trobo jo mateix en aquesta descripció catequètica de Pau?

¿On puc aplicar, del meu entorn, aquest ensenyament de Pau?

Què em suggereix aquest text de la Lectio d’avui?

-------------------------

 Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

“...És això el que has d’ensenyar i recomanar”...  Pau anteriorment al text proposat a la Lectio d’avui ha fet algunes recomanacions a Timoteu per a ben dirigir la Comunitat i motivar el bon comportament dels que la integren: no ha de renyar amb aspresa les persones grans... tractar els joves com a germans, les senyores grans com a mares, les noies joves com a germanes i amb discreció... Comenta el cas de les vídues que es troben soles, del deure dels seus fills o nets... Vol que les vídues joves es casin novament i que tinguin fills... els responsables de la Comunitat que dirigeixen amb responsabilitat mereixen honoraris dobles... Timoteu no ha d’admetre cap acusació que no sigui avalada per testimonis... ha de renyar els culpables... no ha de fer res per favoritismes... no ha de tenir pressa en imposar les mans a ningú per donar-los algun càrrec... li aconsella que begui una mica de vi amb el menjar, no solament aigua, per ajudar la digestió... També precisa el comportament cristià que cal tenir amb els esclaus... Aquestes recomanacions ocupen els versets del 1 al 24 del cap. 5 i els 1 i 2 del cap 6. Llegiu-los...  

Timoteu era natural de Listra, de pare pagà i mare jueva, acompanyà Pau en molts viatges i li era persona de confiança. Tanmateix la redacció i els temes de bon govern d’aquesta carta insinuen que fou redactada per deixebles de Pau en el decurs de la segona meitat del segle primer. Eren deixebles que tindrien responsabilitat de govern en una Església que s’anava jerarquitzant. Podem conjecturar també que la dedicatòria de la carta a Timoteu pot ser un recurs literari. En realitat aquesta carta podria anar dirigida als nous responsables de les Comunitats, diguem bisbes, en una estructura piramidal inspirada en les societats jueva i romana. Som ja una mica lluny de “l’Església domèstica” de Pau. Altres cartes de Pau també podrien tenir aquest mateix comentari.

Els autors estan d’acord que podem valorar com a escrits directes de Pau les cartes següents: Romans, 1ª i 2ª Corintis, Gàlates, Filipencs, 1ª Tessalonicencs i Filèmon. Tot amb tot hi ha opinions de matís però aquí ara no ens hi entretindrem. El cert que totes les cartes que el Nou Testament en presenten de Pau són, sinó directes, sí autèntiques, perquè les redactaren deixebles seus que tenien el seu esperit i doctrina. Per això podem afirmar ben bé que totes són seves. És possible també que als escrits directes de Pau, en còpies posteriors, s’hi afegissin algunes consideracions i afirmacions per a adaptar-les a la nova manera jeràrquica de la Comunitat. Però això és un treball acadèmic que no cal explicitar en aquests comentaris de Lectio setmanal.

En el text d’avui es blasma als qui fugen de les creences fonamentades en la fe i l’experiència i defensen idees i criteris personals que desfiguren la realitat de Jesucrist: persona divina encarnada, mort, ressuscitat i donador de l’Esperit. Valora també el que avui en diem ‘sobrietat’ en el viure i deixa molt clar que les riqueses no són res, tot i la seva peremptòria aparença, i en dóna les raons.

Tipus recurs pastoral: