Lectio divina on line 81 (Semana del 24 al 30 de junio)

Lunes, 24 Junio 2019
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic:
FINS QUAN, SENYOR...?

Fins quan, Senyor, em tindràs en oblit?
Fins quan m’amagaràs la mirada?
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes tot el dia dins el cor?
Fins quan l’enemic triomfarà sobre mi?

Mira, respon-me, Senyor, Déu meu.
Omple de llum els meus ulls,
que el son de la mort no me’ls acluqui.
Que no digui l’enemic: “L’he vençut!”,
que els adversaris no s’alegrin de veure’m caure.

Però jo confio en el teu amor.
El meu cor s’alegrarà quan em salvis,
cantaré al Senyor pel bé que m’haurà fet.

(Salm 13 (12)

-------------------------

Què diu el text?

Alguna època de la teva vida queda reflectida en aquest salm?

Quan el llegeixes o medites, ¿penses amb altres persones...?

Què et suggereix aquest text de la Lectio d’avui ?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

Fa uns anys jo estava en una Comunitat Claretiana on hi  érem vuit missioners. Cada dia resàvem la pregària litúrgica. Una de les persones estava patint una depressió intensa i llarga. Als Laudes del divendres de la 1ª setmana, la setmana precisament que li tocava dirigir la pregària, hi surt el Salm 100 (99) que a la primera estrofa té aquestes tres expressions: Aclameu el Senyor arreu de la terra! ...amb cants de festa! ...amb crits d’alegria!  Ell, en la situació en que es trobava, inicià el salm amb tristesa i veu quasi inaudible, musicalment en diríem amb un ‘to menor’, que no tenia res a veure amb el salm que proclamàvem. El seu ànim estava molt lluny de l’eufòria del text. Ho he recordat sempre.

També pot passar al revés, que una persona amb ànim joliu i alegre, sense problemes aquell moment, vulgui pregar amb el primer Salm que surti i, obrint la Bíblia, li apareix el Salm 13, que és el de la Lectio d’avui. El seu ànim no sintonitza amb el que llegeix i pot arribar a la conclusió de que aquell salm aquell dia no li serveix, que no és per a ell, i passa pàgina.

Cal tenir en compte que quan fem pregària sempre la fem dins de la Comunitat Eclesial, és a dir, dins l’ESGLÉSIA perquè SOM ESGLÉSIA. Per tant, tots preguem per tots. Sentint-nos Església, en llegir un text bíblic, un Salm en el nostre cas, ens unim amb tots aquells germans i germanes nostres que en la seva vida, en el seu cos o esperit, es realitza plenament el que el text està expressant, a voltes molt cruament. Ens identifiquem amb aquelles persones, comunitats o col·lectivitats i preguem amb ells i per ells, deixant a part el nostre món particular d’idees i emocions... Quantes vegades nosaltres mateixos podem trobar-nos en situacions conflictives, caòtiques, doloroses física o moralment, etc... i potser no sabem ni recordem fer cap pregària perquè les situacions ens desborden... Llavors tota una Església Universal està pregant per nosaltres, tot i que no en tinguem consciència.

En els moments o circumstàncies de festa, joia i alegria passa el mateix. Ens unim amb aquells que viuen en circumstàncies favorables i positives, les que siguin, encara que ells no tinguin cap consciència de LA COMUNIÓ DELS SANTS en què tots estem en tots, preguem i celebrem, siguem on siguem i ens trobem com ens trobem.

El model és l’oració que ens va ensenyar Jesús: EL PARE NOSTRE. Si el repasseu us adonareu dels continuats i repetitius ...nostre, nosaltres, ...nos, nostres. La individualitat tancada no hi és perquè no és pregària de veritat, no gaire cosa més que pura subjectivitat afectiva i conceptual vestida de pietat religiosa. EL PARE NOSTRE el resem sempre tots per a tots, com els SALMS. Tot plegat ens obliga a tenir més coneixement i consciència del molt sofriment que hi ha al món...

Tipus recurs pastoral: