Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
A
Temps: 
Quaresma
Domingo, 29 Marzo 2020
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jo sóc la Vida!

La Samaritana amb la seva set, el Cec amb la seva foscor, i avui, Llàtzer amb la seva mort. El text de Joan és també avui una catequesi que circula al llarg del bell relat de la resurrecció de Llàtzer.

Ara, tocats i sacsejats per aquesta terrible pandèmia menuda com un virus i enorme com el món, no m’entretindré en reflexions; prou que la nostra sensibilitat està donant voltes entorn a la vida i la mort –el tema d’avui– tot esperant una nova primavera que arribi per a tota la humanitat i que la nostra societat entengui quins han de ser els camins de la convivència compromesa i joiosa i no els de l’egoisme consumista que corseca els cors i el món.

Anirem en forma directa i nua a les paraules que avui Crist ens adreça davant la fredor de les sofrences i la mort: Jo sóc la Resurrecció i la Vida!

  • Dues germanes: Marta i Maria ploren la mort del seu germà Llàtzer.
  • El Senyor dialoga amb l’una i amb l’altra. Les seves paraules són fites que assenyalen el missatge del text.
  • En Llàtzer hi ha la imatge del mateix Jesús que serà glòria de Déu en lliurar-se a la Mort i en Ressuscitar.

Sentiments i paraules de Jesús:

– “Aquesta malaltia no és mortal, és per a donar glòria a Déu”.

* Jesús estimava Marta i la seva germana Maria i Llàtzer.

– (Als deixebles) “Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit. Vaig a despertar-lo”

(A l’amiga Marta) “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin viuran, i tots els que viuen i creuen en mi , no moriran mai més. Ho creus, això?

* Jesús es commogué profundament i es contorbà.

“Traieu la llosa!... No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”

* Jesús alçà els ulls al cel i digué:

– Us dono gràcies perquè m’heu escoltat... Llàtzer, surt a fora!                                          

–      Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Vida → mort → vida.

DÉU ÉS VIDA. I la vida de Déu s’ha fet present en nosaltres en l’Encarnació de la Saviesa Eterna del Pare: “Ha plantat enmig nostre la seva tenda.” Ell, que és Vida de Déu s’ha fet Vida nostra: “tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més” “Jo sóc el camí, la veritat i la VIDA” “Jo he vingut perquè tinguin Vida i la tinguin de ple”.

Si la Vida de Déu és Vida teva, tens ara ja la Vida de Déu que viu en tu; Ell és la teva vida. I la mort no ho impedirà, que a Déu res no li és impossible.

En participar de la Mort i Resurrecció del Salvador, la mort en nosaltres no és altra cosa que un canvi d’escena: la vida material –sotmesa al temps i l’espai– se’ns obre vers el nou horitzó de Déu –no sotmès al temps i l’espai– som acollits a l’àmbit infinit de Déu, FELICITAT, AMOR I VIDA.

Això, a nivell teològic. A nivell vivencial queda així:

DEIXA’T ESTIMAR, ESTÀS EN BONES MANS,
ELL NO ET DEIXARÀ PAS EN EL BUIT.
JESÚS ÉS LA NOSTRA VIDA
ARA I PER SEMPRE.

Tipus recurs pastoral: