Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Domingo, 13 Febrero 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Benaurats els pobres

Alguns de vosaltres recordareu el temps en què a Claret publicàvem audiovisuals com “el País de Jesús”. Cal dir que en aquells començaments era obligat disposar de veus i de tècnics professionals. Doncs bé, en gravar el passatge de les benaurances, la locutora havia de dir: “feliços els pobres”. Ella que sí, llença els papers per terra i crida: “això jo no ho llegiré”. La noia tenia raó. O no?

No ens podem quedar aquí: si és Paraula de Déu ens cal tenir present que “el pensament de Déu és lluny del pensament dels homes”.

Un dia Jesús li va dir a Pere: fuig de mi Satanàs, que el teu pensament és el dels homes i no el de Déu.

Com sempre, la lectura bíblica demana tenir en compte altres passatges semblants. Amb el tema de la pobresa, de la sofrença, del plor, de les persecucions Jesús es dedica a exalçar els humils, a consolar els qui ploren, donar ànims als pobres, acollir els perseguits... I si cal multiplica els pans, converteix l’aigua en vi, acull amb tendresa persones perseguides. Mentre ell no té on posar el cap com passa amb les guineus en els seus caus i les aus en els seus nius.

Jesús no exalça la pobresa ni les sofrences ni les persecucions, sinó que sent seves les persones pobres, malaltes, perseguides. Són els petits, els preferits de l’Evangeli. Se’ls sent seus tant que s’hi identifica: Es fa pobre, humil, sofrent, perseguit i mort nu clavat en un patíbul com els més dissortats de la societat.

Maria, la Mare, inspirada per l’Esperit ho havia proclamat en el càntic del Magníficat. La parenta Elisabet la felicita: feliç tu que has cregut! (És la primera benaurança de l’Evangeli) I ella respon exultant: Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res.

Amb aquesta nova mirada ho han viscut molts homes i dones que per causa de l’Evangeli han renunciat a tots els seus béns i es dediquen a una altra riquesa, la de Jesús, la de l’amor: es lliuren ells mateixos a servir els més pobres, els malalts, els desheretats, els perseguits per la seva justícia... Així ens ressonen els noms d’Òscar Romero, Ellacuria, Casaldàliga, Genoveva, el germà Adrià... Alguns potser els tenim a la nostra comunitat parroquial.

Nosaltres estem en el mateix joc. Per camins diversos portem en el cor els pobres, els sofrents, els acorralats per l’economia, els perseguits per la justícia; els portem a la pregària per tal que els nostres sentiments vers aquestes persones febles siguin els sentiments de Jesús. D’aquesta manera la teva mirada va canviant. Potser ja no passes tan indiferent davant la vida d’algunes persones, els obres alguna porta a l’esperança. En tot cas percebran a través teu la tendresa i la força guaridora de Jesús.

Així doncs la veritable riquesa està en Déu, en tenir el cor pendent de la seva tendresa, el seu perdó, la seva voluntat, el seu amor. És una riquesa que flueix dins nostre i que enriqueix els altres.

Però podem anar tibant del fil. I ens ho posa bé l’evangeli de Mateu: “Feliços el pobres en l’esperit”. Sovint potser anem caminant amb una motxilla carregada d’andròmines o futileses: vanitats, capricis, pors, golafreries, fantasies sexuals, actituds opressives i podríem anar-ne comptant... són les nostres riqueses. Al Senyor això no li agrada. Ens vol lleugers d’equipatge, pobres en l’esperit, amb un cor net i lliure per a deixar lloc a la seva càrrega lleugera i rica, do de l’Esperit Sant: l’amor, la pau, el goig, la bondat, la paciència, la generositat, la misericòrdia a l’estil de Jesús.

Això no s’assoleix amb els esgarips d’una societat consumista, sempre amb presses, amb l’afany de plaer desorbitat, amb la lluita pel domini sobre els altres...

Tanmateix Jesús viu amb la riquesa que omple el cor; i ho fa en intimitat amb el Pare, tot dedicant estones a pregar i a repassar, en diàleg amb el Pare, els noms de les persones pobres, sofrents, oprimides, perseguides, pecadores...

Qui em vulgui seguir
que visqui amb cor de pobre
i camini amb mi.

Tipus recurs pastoral: