En torno a la Palabra

La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit

Jesús parla de la figuera que no dona fruit, parla també de les sarments que donen fruit abundant. Els arbres fruiters a la primavera es vesteixen de flors i esclaten de verdor, però no n’hi ha prou, n’esperem els fruits.

Vosaltres sou la llum del món!

Cinc noies amigues anaven a agafar el darrer tren per a una festa de nit molt esperada, però en arribar a l’estació veuen com se les escapa el tren. No han sabut prendre’s més temps del necessari. Per manca de previsió han perdut el tren.

“La comunió dels sants”

Ho diem Cada vegada que recitem el credo: “crec en la comunió dels sants”. Em podries explicar què hi estem dient?

Avui és la festa de tots, de tots els sants, els del cel i els de la terra i no oblidem que en aquesta llista hi tenim els difunts.

Escolta, Israel!

Encara ressona la resposta contundent de Jesús: “Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”.

Avui li tornen a burxar: un dels fariseus, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: Mestre, quin és el manament més gran de la llei?

Doneu a Déu el que és de Déu

Aquesta vegada els fariseus van preparar per a Jesús un dolç pastís enverinat. No serien ells personalment quins donarien la cara. Ja devien estar escarmentats de les respostes imprevisibles i directes de Jesús.

Aneu a la sortida dels camins i convideu a la festa tothom que hi trobeu

“Un bon sopar fa de bon esperar”, és una dita popular catalana que ens fa pensar en el bé de Déu que és un bon àpat. I no cal dir, si a l’àpat hi som convidats per a celebrar algun esdeveniment joiós.

El van treure fora de la vinya i el van matar

El món de les vinyes, els vinyaters, les veremes, el vi a les festes, era un tema amable per aquella gent de Palestina en una terra sovint àrida i irregular. Des de l’inici de la primavera fins a la recol·lecció a la tardor el territori s’anava vestint d’un verd potent que feia somiar en bones collites. Sembla que en general les famílies, qui més i qui menys, conreava la seva parcel·la.

D’intel·ligents és saber rectificar

El tema és d’una gran saviesa humana, importantíssim per a la convivència, que podria aplanar moltes situacions difícils però que és ben poc popular: saber rectificar.

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar...

Avui el profeta Isaïes ens ha recordat que en el pas del temps el que compte és el moment present: l’ara, l’avui. El nostre passat és a les mans de Deu i el futur no existeix perquè quan arribi serà present. “Carpe diem” deien els antics romans: agafa’t al dia present.

Així com nosaltres perdonem...

La nostra societat s’omple la boca en parlar de justícia, de pau, d’amor. Paraules en sí mateixes tan plenes, sovint ens sonen a buides. Sabeu per què? Ens oblidem de la paraula perdó que ho guariria tot i tot ho aniria posant en el seu lloc.

Pere es creia poder anar presumint de comprendre el Mestre. Li fa una pregunta i ell mateix se li avença a donar la resposta: