En torno a la Palabra

Un núvol se l’endugué i el deixaren de veure

Un núvol amaga a Jesús? Per cert que en cap dels quatre evangelis s’anomena aquest núvol:

- Lluc situa l’Ascensió en el mont de les benaurances, a Galilea.

- Marc diu que Jesús els anà a trobar mentre eren a taula i després de parlar-los fou endut al cel.

- Joan acaba l’evangeli vora el llac de Galilea on confirma la missió de Pere.

L’Esperit de la Veritat habita a casa vostra i està dins de vosaltres

D’ençà del Concili Vaticà II la Paraula de Déu ha entrat amb força en la litúrgia i en l’espiritualitat del poble. Fins no fa gaires anys la bíblia entre nosaltres era com un terreny exclusiu del clergat, de seminaris i monestirs. Els laics que hi entraven eren uns privilegiats.

Que els vostres cors s’asserenin!

Que els vostres cors s’asserenin!
jo sóc el camí,
la veritat,
i la vida.

És el vespre del Sopar Pasqual; Jesús ha rentat els peus als deixebles i ens ha donat el manament nou. Ha arribat l’hora del comiat. Els diu que se’n va a la casa del Pare, que allà els hi prepararà lloc, perquè hi ha lloc per a tots. I després tornarà i els prendrà a casa seva perquè també ells visquin allà on ell està.

Perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir

La figura del pastors i les ovelles se’ns fa simpàtica però és força allunyada de la nostra cultura més aviat urbana i amb super-granges i escorxadors industrials.

Jesús per a presentar la notícia del Regne de Déu es feia servir de comparances entorn a objectes casolans i costums socials d’aquella gent.

L’encontre amb el Crist Vivent ens ho canvia tot de soca-rel

En els bons relats, novel·les, films, etc. hi trobem sovint un clímax o moment de màxim interès que marca el sentit de tot el conjunt. El relat dels deixebles d’Emmaús el podem comentar: o bé en forma narrativa o bé partint d’un moment estel·lar que jo veig aquí:

“No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí?”

Presència de Jesús Ressuscitat ara en les nostres vides

L’aparició de Jesús als Apòstols el diumenge de Resurrecció i el diumenge següent és una lliçó catequètica que ens assenyala el missatge pasqual: és la vivència pasqual de les primitives comunitats quan aquest evangeli s’escriví, cap als finals del segle primer.

Per la Resurrecció del Senyor som cridats a caminar en una vida renovada segons el model de Jesús.

De bon matí del diumenge Maria Magdalena i una altra Maria carregades d’ungüents van al sepulcre on Jesús el divendres havia estat sepultat. I es troben amb la gran sorpresa:

–      No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.

Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi

Enguany la humanitat arriba a la Setmana Santa amb una pandèmia de dolor i mort absolutament imprevisible, com imprevisible era per als deixebles de Jesús la Passió i Mort en creu del Mestre.

Els deixebles estaven advertits: tres vegades en parlen els evangelistes de l’anunci del mateix Jesús: la seva glorificació, passant pel dolor, la humiliació i la mort ignominiosa.

Jo sóc la Vida!

La Samaritana amb la seva set, el Cec amb la seva foscor, i avui, Llàtzer amb la seva mort. El text de Joan és també avui una catequesi que circula al llarg del bell relat de la resurrecció de Llàtzer.

“Siloè vol dir: enviat”

Ens afanyem amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les fetes de Pasqua que s’acosten: ho demanem en l’oració inicial de la missa d’aquest quart diumenge de Quaresma.

Si diumenge passat se’ns presentava Jesús com a font d’aigua viva, avui se’ns revela com a llum per a la nostra ceguesa.