Lectio divina on line 123 (Setmana del 29 de juny al 5 de juliol)

Text bíblic: VENIU A MI...
Evangeli del diumenge 14è - any A

En aquella circumstància, Jesús prenent la paraula va dir:

–Reconec i proclamo, Pare, Senyor del cel i de la terra, que has revelat als més petits aquests misteris que has amagat als savis i entesos. 

Molt bé, Pare, perquè així ho has disposat en el teu amor. El Pare ho ha posat tot a les meves mans, i ningú no coneix íntimament el Fill sinó el Pare; i ningú no coneix íntimament el Pare, sinó el Fill, i aquell a qui el Fill l’hi vulgui revelar.

Veniu a mi  tots els cansats de la càrrega que tragineu. Descansareu en mi. Preneu el meu jou i feu-vos deixebles meus, perquè jo sóc suau i humil de cor, i trobareu el repòs que anheleu. Perquè el meu jou és de bon portar, i la meva càrrega és lleugera.

(Mt 11, 25-30)

--------------------------

Què diu el text?
¿Quins farcells grossos, potser enormes, pesen a la teva vida?
¿Tens  incorporat Jesús i el seu Evangeli en el fer de cada dia?
Què et demana la Lectio d’avui?

--------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Quatre punts a considerar. Primer: Jesús diu “Pare”. Anomenar Déu “Pare”, constant en els llavis de Jesús, des dels 12 anys al Temple responent a sa mare fins que mor en creu al Calvari, canvia totalment les advocacions i adjectius sobre Déu de tot l’Antic Testament. “Pare” és familiar, comunicatiu, confidencial... Segon: La gent senzilla de la Galilea popular entén el que Jesús els diu, descobreix el Pare amb la seva obra creadora i provident per tot, i que la valora i estima cadascuna de les persones particularment. Tot al revés dels “savis i entesos”, que infatuats amb el que ells mateixos  creuen, escriuen i imposen, es tenen per posseïdors de la veritat i menyspreen les classes populars, sempre indoctes, indisciplinades i una mica descregudes... Tercer: la coneixença i comunicació íntima entre el Pare i Jesús és una realitat lluminosa i absoluta que es pot perllongar vers aquells que entenen, segueixen i viuen les ensenyances de Jesús... Quart: Jesús comprèn i coneix les causes per les quals el poble pateix i resta aclaparat per l’orgull i prepotència dels rics i saberuts. Per això ofereix que creguin amb Ell i que el segueixin, els seus seguidors faran comunitat i, portats pel seu Esperit, s’estimaran, ajudaran i acompanyaran... (Vegeu Lc 10, 21-22).

-EL CONTEXT-

El text inicia amb una pregària d’agraïment, curta, espontània i joiosa de Jesús. La gent senzilla rep l’anunci i percep el regnat de Déu. En una societat on el prestigi era una forma de poder i seguretat econòmica, la ignorància era considerada no només com a manca de coneixements sinó principalment com una marca fatal sobre persones que no tenien instrucció ni ensenyament. Els qui no coneixien bé la Llei eren malvistos i tinguts com deixats de la mà de Déu. Jesús denuncià aquesta falsa religiositat. La salvació de la persona no depèn d’una major o menor habilitat en la interpretació bíblica, sinó en la capacitat de percebre el pas de Déu en l’esdevenir de la història i la disponibilitat d’acceptar la seva crida.

Jesús convida les persones angoixades i abatudes pels mecanismes d’exclusió social i religiosa tot proposant-los de portar un jou diferent, el jou de la llibertat personal i consciència comunitària que els farà humils, amigables, honestos, amb capacitat de diàleg i tolerància. Aquest és el camí on el jou es viuria amb la joia de constatar com el regnat de Déu s’obre pas entre els pobres i senzills. Els savis i entesos, segurs i orgullosos d’ells mateixos, no podien, ni volien!, percebre el missatge de Jesús.

-AQUÍ I AVUI-

Ens convé molt, de tant en tant, anar repassant el nostre viure per a entreveure les savieses i seguretats alienes que ens envaeixen, sens adonar-nos-en, i que ens manipulen a favor dels seus interessos econòmics, ideològics, culturals, polítics, religiosos, comunicació, esportius, etc. Si no som capaços de fer aquesta revisió serem mesells i uns subordinats sense personalitat, satisfets, però amb la nostra consciència de llibertat atrofiada.

El camí que obrí Jesús és per a persones que volen ser lliures, i que, conscients de les argúcies i manipulacions de la nostra adorada societat del consum, saben revisar, valorar, seleccionar i assumir quines ofertes en cada cas són oportunes, necessàries, creadores i positives per al bé de les persones i quines no.

Aquesta és una tasca que, per subtil i a voltes difícil, no hem de fer sols sinó en comunitat. JESÚS S’HI OFEREIX PER SER-HI AL MIG I DONAR LLUM, SENTIT I ESPERANÇA AL NOSTRE VIURE PERSONAL, FAMILIAR, SOCIAL... A CONDICIÓ DE SER-HI AMB SINCERITAT I PENSAMENT OBERT.