Lectio divina on line 124 (Setmana del 6 al 12 de juliol)

Text bíblic: PARÀBOLA DEL SEMBRADOR - Mateu
Evangeli del diumenge XV, any A

Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure a ran del mar. I s’aplegà al seu costat tantíssima gent, que pujà en una barca. I s’hi va asseure, mentre tota la gent s’estava dreta a la platja. I es posà a parlar-los de moltes coses en paràboles. Els deia:

“Mireu, el sembrador va sortir a sembrar. I tot sembrant, part de la llavor va anar a raure al llarg del camí, van venir els ocells, i se la van menjar tota. Una altra part va caure en un lloc pedregós, sense gaire terra, i, justament perquè tenia poc gruix de terra, va germinar de seguida. Però, tot va ser sortir el sol i cremar-se. Com que no tenia arrel, es va assecar. Una altra caigué a les bardisses i les bardisses van créixer i la van ofegar. D’altres llavors, però, van caure en terra bona, i anaven llevant fruit, l’una cent, l’altra seixanta, i l’altra trenta. Qui tingui orelles que escolti...

(Mt, 13, 1-9)

-------------------------

Què diu el text?
¿A què es refereix Jesús en aquesta paràbola?
Cadascú de nosaltres, ¿és terra de camí, pedruscall, bardissa o terra bona?
Què em demana la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Punts a considerar: Primer- Jesús surt de casa per a parlar i explicar el Regne a la gent, que ho espera. De primer seu a la vora del Tiberíades, però en anar arribant gent, pujant a una barca, es posa al centre de la cala i els qui venen a escoltar-lo es col·loquen a l’entorn de la cala, com en un petit teatre roma. Segon- Jesús parla d’unes llavors que són sembrades, però no totes les llavors cauen en la terra preparada, algunes cauen en el camí que hi ha al costat i els ocells se la mengen; altres llavors van a parar a uns pedruscalls que hi ha arran del camp, sí que neixen, però no arrelen i aviat s’assequen; altres llavors cauen entre cardots i resten ofegades perquè les arrels dels cardots xuclen tot l’aliment i humitat del terra i no deixen germinar les llavors nouvingudes. Les llavors que cauen en terra bona i preparada sí que germinen, creixen i fan espiga, donen un fruit de cent, seixanta o trenta... Tercer- “Qui tingui orelles que escolti” que vol dir que qui estigui ben disposat reflexioni sobre el sentit del que Jesús els acaba d’explicar. De fet la paràbola és comentada pel mateix Jesús en els versets següents, com tot seguit comentarem. Paral·lels de la paràbola del sembrador: Mc 4, 1-20 i Lc 8, 4-15.

EL CONTEXT-

Ens trobem amb dos contextos simultanis: la realitat espiritual o moral de la gent senzilla i pobre de Galilea i la valoració que fa Jesús de la responsabilitat personal.

1/ La societat popular dels entorns del Tiberíades vivia en una situació precària en tots sentits. Per una part la dominació romana, el control moral des del Temple de Jerusalem. Ambdós cobrant impostos vulguis o no vulguis, puguis pagar o no. Per l’altra part els terratinents i cacics de la contrada s’havien anat apropiant de moltes terres dels més senzills i pobres per raons d’endeutament, hipoteques impossibles i desnonaments. Moralment aquesta gent maltractada eren acusats de no complir degudament amb els preceptes i obligacions de la Llei. Els sermons a les sinagogues, cada dissabte, els donarien moltes repulses, com alguns de nosaltres havíem sentit anys enrere.

2/ Jesús en la seva predicació sempre valora la primacia de la persona i el valor de la Fe per sobre les institucions i prescripcions. En la paràbola del sembrador deixa clar que cal estar atent i sobreposar-se a les provocacions que venen del “Maligne”, és a dir, de l’autosuficiència, l’orgull, la supèrbia... també que no n’hi ha prou d’entusiasmar-se amb una idea o realitat positiva sinó que és necessari fer-la teva i conrear-la, i el mateix a dir de com la seducció de  les riqueses i els neguits de la vida poden malmetre les possibilitats de la llavor de la Paraula en nosaltres.

-AQUÍ I AVUI-

 Per aplicar aquesta paràbola del sembrador a la nostra vida només caldrà recordar l’explicació que el mateix Jesús fa en els versets del 18 al 23 del mateix capítol de Mateu.

El Maligne que no ens robi la bona llavor de la Paraula, per tant hem d’estar atents a que l’egoisme personal no ens encegui per a no entregar-nos a la Paraula salvadora que és la Persona mateixa de Jesús. Tampoc arrelarà la Paraula en la nostra vida si som superficials en escoltar-la, que ens hi entusiasmem de moment, però sense constància ni convicció perquè altres coses ens ocupen els sentits i el pensament. Les riqueses, poders de domini, plaers perquè sí, neguits no justificables, etc. sempre ofeguen la Paraula.

ÉS MOLT POSITIU PODER REVISAR AQUESTES DIFICULTATS O PERILLS QUE PODEN IMPEDIR QUE LA PARAULA FRUCTIFIQUI  EN NOSALTRES. AQUESTA REVISIÓ, SOBRE TOT, CAL FER-LA EN TREBALL EN EQUIP COMUNITARI, DE FORMACIÓ PERMANENT...