Lectio divina on line 125 (Setmana del 14 al 20 de setembre)

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Dilluns, 14 Setembre 2020
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

Text bíblic: ELS TREBALLADORS DE LA VINYA – Mt 20, 1-16
Diumenge XXV – A

 …Perquè la manera que té Déu de regnar, s’assembla a un propietari que va sortir a trenc d’alba a llogar treballadors per a la seva vinya. Havent fet tracte amb els treballadors d’un denari per dia, els envià a la vinya. Surt cap allà a les nou, i en veu d’altres a la plaça, sense fer res. I els diu:

–      Aneu també vosaltres a la vinya i us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Torna a sortir cap a les dotze i cap a les tres. I fa igual. Surt encara cap a les sis, i n’hi troba d’altres de pal-plantats i els diu:

–      Què feu aquí, plantats tot el dia, sense fer res?

–      Perquè ningú no ens ha llogat, li responen.

–      Apa, els diu, aneu també vosaltres a la vinya.

Al vespre l’amo de la vinya diu a l’encarregat:

–      Crida els treballadors i paga’ls el sou, començant pels darrers fins els primers.

Vénen els de les sis de la tarda, i cobren un denari cada un. Arriben els primers cuidant-se de cobrar un sou més alt. Però, no: cobren també un denari. Un cop cobrat rondinaven contra l’amo:

–      Aquests darrers han treballat una hora només, i els fas el mateix tracte que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes i la xardor del dia.

Però l’amo replica a un d’ells:

–      Amic, no et faig cap tort. Oi que el tracte era d’un denari? Pren el que és teu i vés-te’n, perquè vull donar a aquest darrer igual que a tu. ¿És que no puc fer el que jo vull amb els meus diners? O és que mires de mal ull perquè jo sóc bo?

Així els darrers seran primers i els primers darrers. 

-------------------------
Què diu el text?
De què parla?: de justícia, injustícia o caprici de l’amo…?
Què es proposava Jesús quan explicava aquesta paràbola?
¿Hi veus alguna aplicació a la teva vida?
-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

L’escena que ens presenta Mateu, i que es posa en llavis de Jesús, encara avui és present en diversos indrets del món, Orient Mitjà inclòs. En el nostre àmbit social i polític aquesta manera de llogar personal que ha quedat obsoleta. Fa uns anys, però, la nostra plaça barcelonina d’Urquinaona era l’escenari on es realitzava aquesta mena de contractació. Els qui som més grans i ho vam observar, ho recordem.

 -EL CONTEXT-

Aquesta paràbola dels vinyaters completa l’ensenyament anterior sobre la recompensa que esperen els qui segueixen Jesús (Mt 19, 16-30). Aquell home jove que valorava i estimava la riquesa que ell egoistament posseïa fa contrast amb la generositat de Déu que paga més i millor del que és just segons el raonament humà. La misericòrdia de Déu no s’oposa a la justícia humana, sinó que, en l’amor i per amor, la transcendeix absolutament. Déu, en ser generós, no és injust de cap de les maneres. No és qüestió de proporció justa sinó de desbordament del seu amor. L’amor de Déu transcendeix els paràmetres de la justícia dels humans. Jesús mai no es cansa de proclamar que les relacions amb Déu, que és Pare, es fonamenten en l’amor i no pas en mèrits de bon compliment davant la Llei.

A la comunitat de Mateu, alguns cristians d’origen jueu no podien entendre que els nou vinguts del paganisme tinguessin en la comunitat, primera Església, els mateixos reconeixements que ells amb tradició de fe des d’Abraham.

La paràbola demostra que tot és un do, un regal immerescut que ens dóna el Pare, igual per a tothom…

-AQUÍ I AVUI-

Nosaltres, ¿no estem fent contínuament excepció de persones? Les destriem quasi inconscientment: aquest és… aquelles són… Un món occidental que oblida i bandeja la migració que cerca un millorament de subsistència i el reconeixement humà… Un capital que infla la capacitat de les seves arques mentre un nombre immens de persones, amb dignitat i formació, perden la feina i són llançats a l’atur, a casa nostra mateix… Unes institucions civils i religioses que no volen perdre els rols de govern i control mentre a les bases hi ha personal molt digne, clarivident i preparat per a noves i urgents coordinacions… etc… etc… 

-COMPLEMENTS DEL TEXT EVANGÈLIC-

–      PRIMERA LECTURA: IsaÏes 55, 6-9: “Els meus pensaments no són els vostres, diu el Senyor… “.
–      SEGONA LECTURA: Pau, exemple de solidaritat i entrega als germans Fl, 1, 20c-24, 27ª.
–      PREGÀRIA amb el SALM RESPONSORIAL corresponent.

Tipus recurs pastoral: