Lectio divina on line 126 (Setmana del 21 al 27 de setembre)

Text bíblic: ELS DOS FILLS · Mt 21, 28-32
Diumenge XXVI – A

-          ...Què us sembla? Un home tenia dos fills. Troba el primer i li diu:

-          “Fill, vés avui a treballar la vinya”.

-          “No ho vull”, li replica.

Però després s’ho repensà i hi anà. Troba l’altre i li diu el mateix.

-          “I tant que sí, senyor!”, contesta; però no hi va anar.

-          Quin d’aquests dos ha fet el que el pare volia?

-          El primer, li diuen

Llavors Jesús els fa:

-          Sí, us ho asseguro: els publicans i les prostitutes arribaran abans que vosaltres al regne de Déu. Perquè es va presentar Joan a vosaltres fent una vida de sant, i no hi vau creure. En canvi, els publicans i les prostitutes hi van creure. Però vosaltres, tot i haver-ho vist, no heu canviat d’actitud per creure-hi...

-------------------------

Què diu el text?
En el nostre viure, no som a voltes com el fill primer, i voltes com el fill segon?
Què ens manca per ser més decidits a dir SÍ a l’Evangeli de Jesús, ser-hi fidels?
Que em demana aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

 Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

M’imagino que tots, més o menys, a pares, mestres o amics els hem dit que sí a alguna proposta o també que no, i després, potser d’amagatotis, hem fet tot el contrari... Els mecanismes psicològics de defensa o afirmació personal són d’allò més diversos i complicats, amb culpa o sense. Jesús, excel·lent i immillorable pedagog, sap guanyar l’atenció de l’auditori amb exemples reals i coneguts de cada dia. Els magnats religiosos d’Israel se senten forts i segurs en els pòdiums de poder des d’on controlen i exigeixen als altres el compliment de la llei. La hipocresia, autosuficiència i orgull que alimenten el seu egoisme els impedeix la revisió personal i una conversió sincera. Jesús, recordant-los Joan el Baptista, els ho retreu amb tota claredat.

-EL CONTEXT-

Jesús comença la paràbola amb una pregunta: “Què us en sembla?” En els contextos socials del temps de Jesús, i els nostres, la resposta del segon fill, que queda bé externament, es pot donar per bona encara que la consciència li retregui la mentida que acaba de dir per quedar bé. La consciència, però, es interior i secreta, no transcendeix a l’exterior. El fill segon ha quedat bé dient que sí... Però Jesús que va a la profunditat del cor, de la persona, canvia la pregunta i diu: “Quin dels dos fills ha fet la voluntat del pare? Per tant el més important i veritable no és l’aparença externa sinó la disposició i el comportament de la persona, que es pot rectificar si de primer moment no ha estat encertat, com és el cas del primer fill. Déu no es complau en rituals merament externs sinó en la bona disposició per a discernir i posar en pràctica el designi diví en la pròpia vida. Aquells sacerdots i notables, que acabaven d’interrogar Jesús sobre amb quina autoritat actuava i parlava públicament, restaren al descobert.

-AQUÍ i AVUI-

Paraules i oratòries molt declamades, però amb mentides infiltrades: política, judicatura, finances, comunicació, laborals, religió, cultura, educació, i fins i tot mentides totals velades institucionalment. I també mentides petites o grans entre nosaltres...

La fidelitat a l’Evangeli suposa un replantejament constant del dia a dia i fer camí transparent en comunitat, no anar per lliure, o tot sols, on la falsedat i la mentida són més fàcils.

 -COMPLEMENTS DEL TEXT EVANGÈLIC-

–      PRIMERA LECTURA, Ez 18, 25-28: “¿No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada?”.

–      SEGONA LECTURA, Fl 2, 1-11: “Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist”.

–      PREGÀRIA, SALM 24: “Que conegui, Senyor, els vostres camins”.