Lectio divina on line 127 (Setmana del 28 de setembre al 4 d'octubre)

Text bíblic: PARÀBOLA DELS VINYATAIRES · Mt 21, 33-43
Diumenge XXVII, any A

...Escolteu una altra paràbola: hi havia un propietari que va plantar una vinya, li posà una tanca tot al voltant, va excavar-hi un cup, va construir-hi una torre, i, després d’arrendar-la a uns masovers, se’n va anar a viure lluny. Quan va arribar el temps de la verema, envià els seus criats als masovers a recollir els fruits que li corresponien. Però els masovers van agafar aquells criats: l’un el van apallissar, l’altre el van matar, i van apedregar el tercer.

Envià altra vegada d’altres criats, més nombrosos que els primers, i els van fer el mateix tracte. Finalment els envià el seu propi fill, dient-se: “El meu fill sí que el respectaran”. Però no: quan els masovers van veure el fill, es van dir: “Aquest és l’hereu! Ara és la nostra! Matem-lo i quedem-nos-en el patrimoni”. L’agafen, el fan fora de la vinya i el maten. Ara bé, quan vindrà l’amo de la vinya, què farà amb aquells masovers?

–      Farà morir de mala mort aquells malvats, li diuen, i arrendarà la vinya a uns altres masovers que li donaran part dels fruits al seu temps.

Llavors els diu Jesús:

–      ¿No heu llegit mai a l’Escriptura:

La pedra que van refusar els constructors,
Aquesta ara és la pedra angular:
El Senyor ho ha fet. Quina meravella!?

Per això us dic: us prendran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el faci fructificar. I el qui ensopegui amb aquesta pedra s’hi esclafarà. I si li cau a sobre, l’esmicolarà.

-------------------------

Què diu el text?
¿Sabries situar-te en algun dels grups de persones que són a la paràbola?
La gent malèfica ¿on són i on poden amagar-se?
Què et demana la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio

-EL TEXT-

També trobem aquesta paràbola dels vinyataires a Mc 12, 1-12 i Lc 20, 9-19. Després de l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, Mt 21, 1-11, Jesús fa i diu paraules contundents per a fer caure les caretes d’hipocresia i supèrbia d’alguns o molts que regien religiosament el poble,i que el tenien sotmès i humiliat: Expulsa els venedors del temple a Mt 21, 12-17; la figuera amb molta aparença, però tot fullatge, cap fruit a Mt 21, 18-21; Els dos fills a Mt 21, 28-32; El banquet de noces a Mt 22, 1-14... En mig d’aquests passatges de l’Evangeli de Mateu, la paràbola dels vinyataires té una força impressionant.

-EL CONTEXT-

Aquesta paràbola, molt dura, va néixer com a expressió del conflicte amb que Jesús havia arribat amb els dirigents del seu poble, i arribà al seu significat total amb la destrucció de Jerusalem verificada pel general romà Titus l’any 70 del segle primer. Jesús ja veia propera la seva mort i sabia perfectament que anava cap a ella per la violència dels dirigents. Ells serien responsables principals de la seva mort, i com a tals, uns assassins. L’oferta de Jesús d’una societat fraterna i igualitària topà amb els interessos del sistema. La història de la revelació que havia iniciat el seu camí amb Abraham els havia fet arrendataris, humils altrament en el principi d’aquest camí salvador, però davant Jesús acaben per ser uns assassins per interès personal. Els líders d’Israel no van conrear bé la vinya que se’ls havia encomanat. S’havien apropiat del poble i decidiren la mort de Jesús perquè els desbaratava el control que en tenien. Així, la responsabilitat en el nou Poble de Déu passaria d’uns “vinyataires” indignes i assassins a la nova comunitat dels deixebles de Jesús.

-AQUÍ I AVUI-

L’Església d’avui, com la dels primers temps, sap molt bé que la seva raó de ser es fonamenta en la fidelitat a la persona de Jesús, al seu Evangeli. Tot el que enterboleix aquesta veritat és malèfic i tenebra que dificulta el lluminós missatge de la Bona Nova, Bona Nova sobre tot per als desheretats, pobres i desvalguts. Cal revisar-nos, doncs, d’escenaris grandiloqüents, vestimentes antiquades, joies, ortodòxies, festeigs amb els poders, morals subjectives, anatemes, inquisicions, polítiques curials, influències, favoritismes, actes de govern immadurs... etc.

Nosaltres, cadascú particularment i les nostres comunitats, ¿on som i com estem situats tot mirant-nos en la claredat nítida de l’Evangeli?

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI:

– Lectura primera, Is 5, 1-7: “¿Perquè em dóna raïms agres quan jo n’esperava de bons?
– Pregària amb el salm 79: “Déu de l’univers, veniu i visiteu aquesta vinya...”
– Lectura segona, Fl 4, 6-9: “...interesseu-vos per allò que és veritat, respectable, just, net...”