Lectio divina on line 128 (Setmana del 5 a l'11 d'octubre)

Text bíblic: EL BANQUET DE NOCES – Mt 22, 1-14
XXVIII diumenge, any A

Altra vegada Jesús es posà a dir-los en paràboles:

–      La manera com Déu exerceix la reialesa, s’assembla a aquell rei que havia preparat un banquet de noces per al seu fill, i envià els seus criats a cridar els invitats a les noces. Però aquests no en volien saber res.

Tornà a enviar-los d’altres criats amb l’encàrrec:

–      “Digueu als convidats: Mireu, ja tinc l’àpat enllestit: els meus vedells i els meus animals grassos, escorxats; és a dir, tot està a punt. De pressa, veniu al banquet de noces”.

Però ells, sense fer-ne cabal, se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci, i els altres van agafar els criats i els van maltractar fins a matar-los.

El rei, enfurismat, envià les seves tropes que van exterminar aquells assassins i van calar foc a aquella ciutat. Llavors, diu als criats:

–      “El banquet de noces és a punt, però els invitats no se’l mereixien. Aneu, doncs, a totes les cantonades, i tots els que hi trobeu, convideu-los a noces”.

Van sortir aquells criats pels carrers i van aplegar tots els qui hi van trobar, dolents i bons, i la sala del banquet s’omplí de gom a gom, de convidats. Entrà el rei a donar un cop d’ull als convidats i n’hi va veure un que no duia vestit de noces.

–      “Amic, li diu, com has entrat aquí sense vestit de noces?”

L’altre no va saber què dir. Llavors el rei digué als criats:

–      “Lligueu-lo de peus i mans i llanceu-lo a fora, a la fosca. Allà pla que plorarà i escarritxarà de dents”.

Convidats hi són tots, però pocs hi responen.

-------------------------

Què diu el text?
Cadascú de nosaltres, se sent convidat a les noces del Fill?
Si hem entrat a la sala del banquet, ens hem posat el vestit adequat?
Què et suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

En aquet fragment de Mateu hi trobem set punts d’atenció. Primer: l’exercici de la reialesa divina. Segon: tot a punt per al banquet de noces. Tercer: els convidats no volen participar-hi. Quart: extermini dels assassins i destrucció de la ciutat. Cinquè: “Aneu a totes les cantonades”. Sisè: Sala omplerta de gom a gom. Setè: un infiltrat que no vol posar-se el vestit de convidat a noces.

Lluc té un text paral·lel a 14,15-24 amb lleus variants amb Mateu que responen als contextos d’on i quan foren redactats llurs Evangelis.

-EL CONTEXT-

Així com Lluc dedica el seu Evangeli a una comunitat on els nouvinguts del paganisme són tant o més nombrosos que els judeocristians i per això suavitza les formes i expressions, Mateu, en canvi, es dirigeix a una majoria judeocristiana i vol remarcar la infidelitat històrica de les institucions, començant pel Temple controlat pels saduceus, envers el designi diví sobre el poble d’Israel per a ser llumenera de veritat, pau i justícia davant totes les nacions. Uns mestres de la Llei i fariseus, tanmateix, que van creure en el Jesús de Natzaret transformat en Crist glorificat, van saber reinterpretar els llibres de la Llei, Profetes, Salms... des de l’experiència històrica del Jesús de Natzaret i el Crist ressuscitat. Aquests, bons coneixedors dels llibres sagrats, haurien redactat bona part dels quatre Evangelis, i potser els Evangelis enters... Mateu, Marc, Lluc i Joan garantiren amb la seva persona, i signatura, aquestes redaccions catequètiques sobre Jesús tot garantint-ne la veracitat.

Les noces del text d’avui representa el Nou Regne, i el fill, Jesucrist. Els criats són els profetes, apòstols i deixebles de Jesús. Els primers convidats són els principals del poble jueu, que no hi mostren cap interès sinó tot el contrari i acabaran portant Jesús a la mort de creu. L’incendi de la ciutat és la destrucció de Jerusalem de l’any 70 del primer segle, realitzada pels romans. Els segons convidats són gent de tota mena, invitats al Nou Regne, sobre tot d’entre els pagans.

El càstig de l’home que no porta el vestit de noces fa referència a intrusos en la comunitat cristiana que posaven maror i provocarien baralles per les raons que fossin; llegiu-ne el fragment de primera carta de Joan: 2,18-23.

Tot fa pensar que la redacció definitiva d’aquesta paràbola de l’Evangeli de Mateu fou redactada després de la destrucció de Jerusalem l’any 70, quan Temple i grup saduceu sacerdotal desaparegueren per sempre.

-AQUÍ I AVUI-

El gran convit, avui, és tota la creació, on som invitats. La persona humana té un desig i una possibilitat incommensurable de realitzar-se com a persona i com a comunitat en la pau, justícia, veritat, sinceritat, altruisme, amor en definitiva... L’Amor Etern, que acampà entre nosaltres, n’és el suport i garantia...

Tanmateix l’encegament que dóna el poder i el sobreposar-se als altres en destrueix la viabilitat tot provocant desordre, injustícia, baralles, mentides, guerres, riquesa en poques mans i pobresa extrema en persones, famílies, societats i pobles...

Ara bé, tot el que es troba dins les coordenades limitades d’espai i temps i que ha pres l’opció egoista i encegada de la materialitat, li arribarà el moment en que serà implacablement destruït, com la Jerusalem infidel de l’any 70.

L’Amor Etern, però, és Etern, i el convit és i serà realitat per sempre...

 -COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

–      Primera Lectura, Is 25,6-9: “...el Senyor de l’univers prepararà un convit per a tots els pobles...”

–      Pregària amb el salm 23 (22) : “El Senyor és el meu pastor, no em manca res...”

–      Segona lectura Fl 4, 12-20 : “...El meu Déu us satisfarà amb esplendidesa...”