Lectio divina on line 130 (Setmana del 19 al 25 d'octubre)

Text bíblic: EL GRAN MANAMENT · Mt 22, 34-40
XXX diumenge, Any A

Els fariseus, quan van sentir que havia tapat la boca als saduceus, es van posar d’acord contra Jesús. I un d’ells, home de lleis, li va preguntar per posar-li un parany:

–      Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

I Ell contestà:

–      Estimaràs el Senyor el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu enteniment. Aquest sí que és el manament més gran i el primer. Però n’hi ha un altre d’una importància semblant: Estimaràs el proïsme com a tu mateix. Tota la Llei i els Profetes pengen d’aquests dos manaments.

Textos paral·lels: Mc 12, 28-34 i Lc 10, 25-28

-------------------------

Què diu el text?
On et situes tu davant la resposta de Jesús?
¿Hi ha falsedats amagades, potser inconscients, en el teu comportament de cada dia?
Què et demana la Lectio d’avui?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

La pregunta que el doctor en la Llei, en nom dels fariseus, fa a Jesús queda justificada perquè fariseus i mestres de la Llei tenien 613 preceptes de la Llei inventariats.

L’amor a Déu i al proïsme, a l’Antic Testament, els trobem respectivament a Dt 6,5 i Lv 19,18. Jesús respon combinant ambdues referències.

Cal comparar aquest text de Mateu amb els que presenten Marc i Lluc amb el mateix tema per a conèixer a quines comunitats o grups de cristians, ben diferents, els respectius escrits anaven adreçats. Per això és important que de tant en tant rellegim les introduccions a cada Evangeli particular per a millor situar-nos-hi, en edicions modernes, naturalment.

-EL CONTEXT-

Per a Jesús, el fonament de la relació amb Déu i amb el proïsme és l’amor solidari. La integració dels dos amors, de Déu i del proïsme, és el seu ensenyament fonamental, i és el distintiu d’aquell qui el vol seguir. La Llei i els profetes són tota l’Escriptura, però la clau que obra el sentit de l’Escriptura és l’amor. L’amor és el principi unificador i criteri essencial per a fer-ne lectura i interpretació. No es pot fer una observança objectiva de l’Escriptura si no hi ha amor. Pau de Tars ho expressa amb tota claredat a 1 Cor 12, 13 – 13, 8a.

Jesús, en posar aquests dos manaments com a eix de tota l’Escriptura, posa en primer lloc l’actitud filial respecte al Creador i la solidaritat humana com a conseqüència lògica i immediata d’aquest amor al Creador. Som les seves criatures i, per tant, germans de tots amb tots.

-AQUÍ I AVUI-

Des d’una perspectiva cristiana, sense amor al proïsme no hi ha amor de Déu perquè no hi ha un veritable compliment del que Déu espera de nosaltres. Tampoc no hi pot haver justícia, pau, llibertat, respecte, etc. que en són els bons fruits.

Certament que hi ha persones, dones i homes, que han sigut testimoni evangèlic, i són entre nosaltres, com també persones de bona voluntat i qualitat humana que són signe de l’Amor Etern entre nosaltres, tot i que no viuen o expliciten una fe religiosa. Tots valoren el que hi ha en el fons de l’existència humana i per això hi dediquen la seva vida.

Però el text de la Lectio d’avui ens porta a revisar actituds personals, familiars i col·lectives. Quanta fullaraca, i també podridura, no trobarem en les institucions econòmiques, polítiques, culturals, esportives, religioses.. i també en les nostres actituds personals i de petit grupet. Tot egoisme ens desvia del bon camí.

És del tot important viure amb consciència el Baptisme que vam rebre, l’Eucaristia que celebrem, la Comunitat on preguem, planifiquem i actuem... No podem anar sols, la Formació Permanent ens és tant necessària com l’aliment que prenem tots els dies. Som Comunitat!

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI

Primera lectura, Ex 22, 20-26: “No maltractis ni oprimeixis els immigrants...”
Pregària amb el salm 17: “Déu meu, penyal on m’emparo, escut i força que em salva...”
Segona lectura, 1Te 1, 5-c10: “...abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu...”