Lectio divina on line 131 (Setmana del 26 d'octubre a l'1 de novembre)

Text bíblic: DENÚNCIA CONTRA ESCRIBES I FARISEUS · Mt 23,1-12
Diumenge XXXI, any A.

Llavors Jesús parlà a la gent i als seus deixebles, dient:

-       A la Càtedra de Moisès, hi seuen els escribes i fariseus. Feu i observeu, doncs, tot allò que us diguin; però no féssiu pas com fan ells, perquè diuen i no fan. Lliguen fardells feixucs i de molt mal traginar, i els carreguen a les espatlles de la gent; però ells no estan disposats a moure’ls ni amb la punta del dit.

Endemés, fan totes les seves accions per fer-se veure de la gent. Així, eixamplen els filacteris i s’allarguen les orles dels vestits. Els agrada d’ocupar els seients d’honor en els convits i els primers llocs a les sinagogues i que la gent els saludi per les places i que tothom els digui: “Rabí (Mestre)”. En canvi, vosaltres no us heu de fer dir “Rabí”, perquè un de sol és el vostre Mestre, i tots vosaltres sou germans. I a ningú no tracteu de “Pare” en aquest món, perquè un de sol és el vostre Pare, el Celestial. Ni us feu dir “Directors”, perquè el vostre Director és un de sol, el Messies. No; el més gran de vosaltres que es posi al vostre servei. El qui s’enalteix serà abaixat i el qui s’abaixa serà enaltit.

-------------------------

Què diu el text?
Quina revisió de l’estructura eclesial t’insinua a fer aquest text evangèlic?
I tu, com et valores i presentes davant amics, familiars, grups, comunitat...?
Què et suggereix aquesta Lectio d’avui?

-------------------------

 Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio 

-EL TEXT-

Jesús acaba de tenir tres controvèrsies amb els tres grups del judaisme oficial: amb els fariseus sobre si s’ha de pagar el tribut a Roma o no, amb els saduceus amb el tema de la resurrecció dels morts i amb els mestres de la Llei sobre el primer i més gran dels manaments. Jesús els ha deixat tots sense paraula; ara els traurà la màscara de la hipocresia davant els deixebles i oients diversos. Els responsables del poble han sabut conservar el text de la Llei de Moisès, però no s’han preocupat de viure’l amb consciència i fidelitat, més en cara, el seu comportament és un contrasentit amb el que ensenyen i prediquen a la sinagoga cada dissabte.

Els arqueòlegs jueus, uns anys enrere, desenterraren el seient presidencial de la sinagoga de Korazín. D’aquest seient presidencial a les sinagogues en deien “La Càtedra de Moisès”. Era com el seient del celebrant als nostres presbiteris.

Textos paral·lels: Mc 12, 28-34 i Lc 10, 25-28

-EL CONTEXT-

A les primeres comunitats cristianes hi havia també conversos del judaisme oficial, fariseus i mestres de la Llei, no pas de saduceus pel que ens consta. Són fariseus i mestres de la Llei que van donar testimoni de la seva fe en Jesús de Natzaret, crucificat i ressuscitat d’entre els morts, que redactarien bona part dels escrits que tenim en el nostre Nou Testament, Evangelis inclosos. Pau de Tars era un fariseu convertit.

Des d’aquesta perspectiva podem comprendre que les invectives que els textos evangèlics posen en llavis de Jesús contra saduceus, fariseus i mestres de la Llei, fidels tossuts a les tradicions jueves i enemics acèrrims dels jueus cristianitzats, siguin tan dures i verbalment violentes. Serien redactades, possiblement, quan els cristians, judeo·cristians o vinguts del paganisme, tots, foren exclosos de les sinagogues. Per tant som en una mena de gènere literari en els Evangelis, però que no ens ha de dificultar poder veure fariseus i mestres de la Llei de bon cor que acceptaren Jesús mort i ressuscitat. El Nicodem de l’Evangeli de Joan els representa tots.

Els filactèris eren unes capsetes que contenien textos de la Llei i que les portaven lligades amb una cinta al front o al braç per complir literalment les paraules d’Ex 13, 9-16 / Dt 6,8 i Dt 11, 18. Encara avui les vesteixen.

-AQUÍ I AVUI-

Les paraules de Jesús són un advertiment per als deixebles de tots els temps. Sempre tenim el perill de recaure en els vicis que Jesús recrimina: arbitrarietat en algunes imposicions, vanitat, títols i ostentacions escenogràfiques en la pràctica de devocions i actes litúrgics, la incapacitat de discernir el que és essencial del secundari, la manca de correspondència entre la doctrina i la vida...

La religiositat té una dimensió vertical de relació amb Déu i una dimensió horitzontal de relació amb el proïsme i la natura. Ambdues coincideixen en un punt que és la consciència del creient. Si aquesta coincidència no es dóna, en el cor de la persona apareixen els dubtes, la desestabilització espiritual i la possible no credibilitat de la religió que ens ha arribat.

¿No són també com els filacteris de l’Evangeli els nostres títols de Mossèn, Monsenyor, Pare, Reverend, molt Reverend, Reverendíssim, molt Excel·lent, Excel·lentíssim, Molt Il·lustre, Il·lustríssim, Santedat... Majestat...? ¿Serem capaços de revisar-ho algun dia?

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura, Ml 1,14-2,8-9: “...faré que el poble us perdi l’estima que us tenia...”.
– Salm de pregària, 131 (130): “El meu cor no és ambiciós, Senyor...”.
– Segona lectura, 1Te 2, 7-9, 13: ”... recordeu el nostre esforç i cansament...”.