Lectio divina on line 133 (Setmana del 9 al 15 de novembre)

Text bíblic: ELS TALENTS Mt 25, 14-30
Diumenge XXXIII, any A

Passarà també com aquell home que havia de sortir de viatge i va cridar els seus servidors i els va confiar els seus bens. I va distribuir cinc talents a l’un, dos a un altre, i un al tercer, a cadascú segons la seva capacitat, i emprengué el viatge.

Immediatament, el dels cinc talents, es posà a fer-los rendir, i va guanyar-ne altres cinc. Semblantment el dels dos, en va guanyar altres dos més. En canvi, el qui n'havia rebut un, se’n va anar a fer un clot en terra per amagar-hi els diners del seu amo.

Al cap de mot de temps, arriba l’amo d’aquells servidors a passar comptes amb ells. Es presenta el dels cinc talents i li ofereix cinc talents més dient:

–      Senyor, cinc talents em vares confiar. Mira, n’he guanyats altres cinc més.

–      Molt bé, servent bo i fiat, li fa l’amo. Has estat fiat en aquesta poca cosa: jo et faré encarregat de molt: vine a compartir el goig del teu amo.

Ve també el dels dos talents, i diu:

–      Senyor, oi que em vas confiar dos talents? Mira els altres dos que he guanyats.

–      Oidà, criat bo i fiat, li diu el seu amo. Has estat fiat en aquesta poca cosa: jo et posaré encarregat de molt. Vine a compartir el goig del teu amo.

 Arriba encara el qui havia rebut un sol talent, i diu:

–      Senyor, em vaig adonar de seguit que ets un home dur, que segues on no has sembrat i culls d’allà on no has escampat res. Vaig agafar por, i me’n vaig anar a colgar el teu talent sota terra: mira, aquí tens, és ben teu.

 Però l’amo li va contestar:

–      Servent dolent i dropo! Oi que sabies que jo sego on no he sembrat i recullo d’on no he escampat? Doncs havies d’haver dipositat els meus diners al banc i així, quan hagués tornat jo, hauria recobrat el que és meu, amb els interessos i tot. Au, doncs! preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè aquell que en sap, de tenir, li’n donaran i en tindrà de sobres. Però, si un no en sap, de tenir, li prendran fins allò que té. I aquest servent inútil, tireu-lo a fora, a la fosca. Allà pla que plorarà i escarritxarà de dents!.

-------------------------

Què diu el text?
¿Pots destriar quins talents han sigut dipositats a la teva vida?
¿En quina circumstància no els hauràs sabut fer fructificar degudament?
Què et demana avui la Paraula?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Un talent equivalia aproximadament a 21’7 quilos de plata. En els tres cassos de 5, 2 i 1 talent es tracta de quantitats molt elevades. Les raons del tercer servent són prou clares: val més no arriscar res i mantenir les coses com estan, abans d’exposar-se a perdre-ho tot. L’amo no podrà retreure-li res. L’amo, però el sabia amb qualitats per a fer rendir el talent que li confià, per això ara li gira l’argument i en treu una conseqüència ben diferent; n’hi havia prou amb un risc mínim, com posar els diners al banc, abans de caure en una actitud estèril.

Text paral·lel: Lc, 19, 11-27.

-EL CONTEXT-

La paràbola dels talents continua insistint en la necessitat de vetllar i estar a punt per a la vinguda del Senyor, però hi afegeix la invitació a fer fructificar els dons que cadascú ha rebut. Hi ha el perill, quan siguem cridats, de quedar-nos fora del Regne si en la nostra vida no hi ha cap mena de fruit, per petit que sigui. A més de ser vigilants ens cal ser productius. L’accent cau en el servent gandul que fa contrast amb la laboriositat dels seus companys. La lloança que l’amo fa dels dos companys primers contrasta amb la dura reprovació per al criat inactiu. Aquest servent peresós no mereix compartir els bens i l’alegria del Senyor.

Les tres comparacions de Mateu (des del verset 45 del capítol 24, al verset 30 del capítol 25) són tres exhortacions que l’Evangeli de Mateu dirigeix a les comunitats cristianes del seu temps, hi hauria “cristians” ganduls i poc col·laboradors...

-AQUÍ I AVUI-

 Jesús denuncia la incongruència dels qui reben el missatge del Regne i després volen refugiar-se en una seguretat de fervors personals i caritats estètiques que no són més que seguretats estèrils. Els seguidors de Jesús han de fer fructificar els bens del Regne durant els temps que se’ls concedeix. Aquest temps és també el nostre temps: “temps de l’Església”. Qui no fa fructificar els dons rebuts, acabarà perdent-ho tot, i no val el pretext de que els temps són dolents, i millor arrecerar-se en lloc segur... les nostres comunitats d’avui han d’estar atentes i vigilants per no adormir-se en la rutina. No n’hi ha prou amb la partida de bateig als arxius de la parròquia, cal ser fidels i fruitosos. i en Comunitat, mai anar sols.

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

Primera lectura, Pr 31: ...l’esposa que creu en el Senyor val tots els elogis...
Pregària amb el salm 128 (127): Feliç de tu, fidel del Senyor...
Segona lectura, 1Te 5, 1-6: ...el Dia del Senyor vindrà com un lladre a la nit...