Diumenge V de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 2 Maig 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Que el nostre amor no sigui solament de frases i de paraules (1ª Joan 3,18).

Diumenge passat: “Jo sóc el Bon Pastor que dóna la vida per les ovelles”.

Avui: “Jo sóc el cep veritable i vosaltres les sarments. El meu Pare és el vinyater”.

Com ovelles del Bon Pastor ens sabem estimats, nodrits, acompanyats, salvats. Com sarments del cep no solament ens sabem estimats sinó que aquest amor del Senyor el fa intimar amb nosaltres fins a l’extrem de compartir la seva vida amb la nostra, talment que els seus fruits siguin els nostres fruits.

El procés simbòlic del cep i les sarments comporta un missatge que s’hi endevina transparent i profund. Cinc vegades hi surt l’expressió “en mi”. Sense la íntima unió amb Crist, la nostra fe no pot sobreviure. Ens en separaríem, ens assecaríem i ens situaríem fora del projecte amorós de Déu.

Travessant les expressions simbòliques, trobem:

–      Estigueu en mi i jo en vosaltres.

–      Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.

–      Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu i ho tindreu....

–      La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit...

  • Qui està en mi i jo en ell: Dos enamorats tendeixen a una unió cada cop més profunda. Una mare diu al seu fillet: vida meva! Hi ha una tendència a la mútua fusió que mai arriba a realitzar-se. Però Jesús arriba més endins: ell està en nosaltres i nosaltres en ell.
  • Dóna molt de fruit: Aquest és el cor del missatge: la glòria del Pare és que doneu molt de fruit. El fruit que nosaltres donem és glòria de Déu.

Els fruits son aportació de l’Esperit Sant. Recordem el que ens diu Pau en la carta als Gàlates (5,21): els fruits de l’Esperit Sant són: amor, goig, pau, paciència, benevolència, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix...

Un cep consta de diverses parts: l’arrel, la soca, les sarments, els raïms; en realitat formen una unitat animada per la saba que puja des de les arrels. La saba que ens dóna vida, la vida de Crist en nosaltres, és l’Esperit Sant. Els nostres fruits són els de Jesús Ressuscitat que viu i actua en nosaltres.

Som fets per a donar fruits. Quins fruits? Com sabem que veritablement donem fruits?

Hi ha persones que es dediquen a acumular mèrits, que en fan recompte i els fan sentir-se perfectes complidors. No ens dediquem aquí a jutjar-los. El Senyor ens ensenya a dir després d’una jornada ben acomplerta: “som servents inútils”. L’únic Servent complidor perfecte del voler del Pare és Jesús. El mèrit nostre davant Déu tot és mèrit de Jesús i les nostres bones accions són banyades del mèrit de Jesús.

Penso que no ens cal assenyalar i catalogar els nostres mèrits. Millor és deixar-ho a les mans del Senyor. Les nostres bones accions són floració de l’amor. El que ens cal és deixar-nos amarar de l’Amor del Crist, un amor que floreix en la donació als germans. En la carta de Joan hem llegit: El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ells ens ha manat.

L’amor, do de l’Esperit, consisteix a viure com Crist lliurats a la intimitat amb el Pare i a la donació als germans.

Anem al concret:

L’amor filial al Pare el vivim en una relació amorosa íntima amb ell. Com Jesús que, després de l’activitat entre els homes, es retirava a la solitud en donació amorosa al Pare, adoració, agraïment filial i atenció al seu voler.

Em diràs: uf! Com fer-ho? És ben senzill: posar-s’hi! No cal que et jutgis per les dificultats en la pregària, les distraccions, la son... Els pares somriuen davant les temptatives maldestres del fill petitó. Jo m’abandono a les seves mans... com un nen a la falda de la mare... el meu cor no és ambiciós, no són altius els meus ulls, em mantinc en una pau tranquil·la com un nen a la falda de la mare (salm 130).

Això sí: cal posar-s’hi. Per exemple: cercar estones de silenci per a percebre l’escalf amorós de la seva Presència. A estonetes una mica cada dia, tot deixant que les sensacions i sentiments s’aquietin, atent al ritme suau del respirar on hi tenim com un sacramental del respirar de l’Esperit Sant... Amb l’atenció centrada en el respirar, comences a repetir una paraula o una frase bíblica molt breu. La brevetat no treu amplitud i fondària. Que el respir de l’Esperit vagi agombolant el teu respirar. Deixa’t anar serenament. És possible que en un moment la paraula breu se’t il·lumini i t’inviti a obrir-te en contemplació. I si no, no passa res, tot va bé.

No vagis darrere resultats. Com aquell que deia: “Jo el miro i Ell em mira”.

Sta. Teresa, la mestre de pregària concloïa: “Tracte d’amistat estant sovint tots sols amb Aquell que sabem que ens estima”.

I sant Joan de la Creu: La pregària ésAtenció amorosa”.

L’oració vocal, les pregàries litúrgiques o no, l’Eucaristia, la lectura de la Paraula, tot esdevé més entenedor i participatiu si hi tens com a coixí la pregària silenciosa personal de cada dia.

Sarments com som del cep Jesús
corre per dins nostre la saba del seu Esperit
i donem fruits
fruits d’intimitat en l’amor del Senyor i de lliurament als germans.
fruits que són glòria de Déu.

Som-hi, doncs!

Tipus recurs pastoral: