Diumenge XII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 20 Juny 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui deu ser aquest?

Si ets afeccionat a l’excursionisme d’alta muntanya potser alguna vegada hagis passat pel tràngol d’una tempesta imprevista de llamps, trons, vents i calamarsa, lluny del món habitat. En tot cas tenies el terra sota els peus. I si una cosa semblant ens succeís en alta mar? T’ho imagines? Doncs això és el que succeí aquella nit en el mar de Tiberíades quan els apòstols amb Jesús anaven en barca a l’altra riba. Prou sabien ells, bons professionals del mar, com actuar, però aviat es varen veure superats, impotents i abocats al naufragi.. La barca es balancejava perillosament i les onades anaven omplint-la d’aigua. Tot mentre Jesús dormia a popa amb el cap reclinat en un coixí.

En aquesta escena de l’evangeli de Marc distingim tres actors, tal com apunta la Núria Claduch en ajudar-nos a descobrir-ne el missatge:

-          El primer actor és la natura enfurismada, símbol clar de les tempestes de la història, de les contradiccions i les foscors, de tot el que posa obstacles a l’evangeli, sigui en la humanitat, en l’església, en les comunitats, sigui en cada u de nosaltres. Tant si en som prou conscients, espantats, desorientats, amb greus interrogants... com si estem drogats per les coloraines de la societat i anem vivint inconscients del risc de naufragi. Ara ens ha caigut a sobre una pandèmia que ha posat en evidència la feblesa de les grans seguretats adquirides. Com les seguretats i les tècniques de mariners en naufragi.

-          El segon són els deixebles, escarrassats en l’esforç de dominar les veles i treure aigua de l’embarcació. No se’n surten. El naufragi és imminent. Finalment desperten a crits Jesús adormit a popa: “Mestre, no veieu que ens enfonsem? Els deixebles havien tingut prous arguments per a creure en la paraula de Jesús i per a confiar en el seu poder. En aquest moment solament comptaven amb la seva pròpia experiència marinera. No se’n adonaven que la salvació la tenien en Jesús allí mateix present que semblava absent, adormit a popa.

-          En tercer lloc Jesús amb la seva presència i la seva acció. L’evangelista apunta aquí al silenci de Déu, quan davant les nostres dificultats, els interrogats, les inseguretats, les defallences sembla que ell no hi sigui o que n’estigui despreocupat. El Senyor està dormint? Tant se val! perquè és amb nosaltres, a la mateixa barca. Ell ens salva.

-          Al crit desesperat dels deixebles Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’agua: calla, estigues quieta! El vent amainà i seguí una gran bonança.

Pels pobles semites el mar era una força indòmita, temible, caòtica, com un monstre devorador de naus i vides. Era la personificació del mal. L’evangelista té aquest rerefons: el mal hi és en el món, i enmig nostre, però no ens pot vèncer perquè Jesús domina el mal i ens salva. Notem com el Senyor s’adreça a la tempesta, no com a un element eteri sinó com a una persona: Renyà el vent i digué a l’aigua: calla, i estigues quieta!

Marc acaba amb un flaix de llum sobre el missatge:

Després els digué: ¿Per què sou tan porucs? ¿Encara no teniu fe? 

Hi sobren els comentaris. Solament que, com a deixebles, ens apliquem la lliçó. Deixem que l’Esperit ens il·lumini, ens doni la seva pau, la confiança en el Senyor present amb la seva força alliberadora.

Els deixebles, plens de gran respecte, es preguntaven els uns als altres:

“¿Qui deu ser aquest que fins i tot el vent i l’aigua l’obeeixen?”

Un dia Jesús vora les fonts del riu Jordà, al peu de l’Hermón, preguntà als deixebles:

I vosaltres qui dieu que sóc jo?

Amb la Paraula de Déu i amb l’historial personal viscut, nosaltres ja tenim elements per a respondre a Jesús.

Pere respongué:

Tu ets el Messies el Fill de Déu.

Humils i en pregària davant d’ell li podem dir:

Gràcies! Tu ets el nostre Déu, Salvador!

Tipus recurs pastoral: