Diumenge XIV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 4 Juliol 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

No és aquest el fuster, el fill de la Maria...?

Marc ens ha presentat Jesús com a Mestre en llenguatge de paràboles populars i guarint tota mena de xacres; ara comença a ser hora que pugui presentar-se al seu poble acompanyat dels deixebles per a anunciar el Regne de Déu als seus paisans de Natzaret. Arribat el dissabte Jesús acut a la sinagoga i en prendre el seu torn de paraula comença a parlar de manera tal que deixa estupefactes els presents amb una doctrina nova i plena de saviesa.

Reacció de la gent:

–      Queden admirats de la seva saviesa i dels miracles dels que tant es parla. Reconeixen quelcom d’admirable en paraules i fets. I es fan la pregunta: Qui és aquest? No és el fill del fuster i la Maria? L’hem vist créixer entre nosaltres com un de tants.

La pregunta era raonable. Llàstima que no van saber passar per sobre de les aparences i aturar-se a reflexionar sobre aquella saviesa sorprenent i sobre uns fets carregats de força alliberadora.

–      Desconfien i es queden amb que ja el coneixen prou i que no cal que els expliqui res. S’han quedat a mig camí. S’han deixat perdre la nova llum que se’ls oferia. Restaran a les fosques.

–      I la desconfiança deriva en agressió. El refusen de ple.

Jesús els respon amb un vell axioma: “Cap profeta mai ha estat ben rebut en el seu poble”.

En la intenció de Marc la resposta de Jesús va molt més enllà. És allò del pròleg de l’evangeli de Joan: “Va venir als de casa seva i els seus no el varen voler rebre”. S’està referint al conjunt del poble d’Israel sota el guiatge dels mestres de la tradició religiosa.

És clar que en aquest rebuig dels seus, el cor de Jesús en va quedar adolorit. Diu l’evangelista que es va sorprendre de que no el volessin creure. La manca de fe d’aquella gent li va impedir d’aportar-los els seus signes de guarició. Tot i que en va guarir alguns.

Ell no s’enfonsa; la seva missió continua. El text acaba així: Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Si gosem entrar en el missatge d’aquest text podem restar-ne un xic atrapats. Ens agrada quan la Paraula de Déu és atraient i ens omple de pau i joia. Però si volem veritablement ser deixebles de Jesús no li podem apartar la mirada en moments difícils, exigents i durs. Penso en aquell moment del capítol VI de Joan en què la gent s’escandalitzava de l’ensenyament sobre el Pa de Vida, de menjar la seva carn i beure la seva sang. I el van deixant sol. Llavors preguntà als deixebles: I vosaltres, també m’abandonareu? També nosaltres podem restar trasbalsats davant exigències en el seguiment. Molts que es creien bons cristians, davant d’interrogants que es plantegen s’han aturat en el camí i han fet marxa enrere. Ens sap molt greu. A Jesús en el seu poble també li va saber greu.

La primera lectura, profecia messiànica de Ezequiel, parla de dificultats i de fidelitat. Tot el poble, amb els caps al davant s’han anat lliurant als ídols i han abandonat el Senyor. “L’Esperit del Senyor em digué: Fill d’home t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi... Aquests fills de cara endurida i de cor empedreït...” Jesús s’hi sent retratat. I es presenta a si mateix com a Fill d’home.

Per a nosaltres el camí de seguiment de Jesús, tot i els trasbalsos, segueix obert. És com l’aire fresc després de la maltempsada. I amb l’alè de l’Esperit seguim caminant endavant. Com Jesús; Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Avui Ell segueix actuant aquí i allà per mitjà de dones i homes sembradors d’Evangeli. És llavor que cau a terra i va fent brots i dona fruits esplèndids d’amor i de salvació.

Aquí ens trobem nosaltres, també experimentant el refús i confiant en la Paraula del Senyor.

El salm ens situa en el missatge d’avui:

... Com l’esclava te els ulls posats en les mans de la mestressa
Tenim els ulls posats en el Senyor...
Compadiu-nos Senyor, compadiu-nos.
Estem saturats de menyspreu, dels escarnis dels altius...

Tenim els ulls posats en el senyor,
Fins que s’apiadi de nosaltres.

Tipus recurs pastoral: