Diumenge XVIII de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 1 Agost 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jo sóc el pa de la Vida!

L’evangeli de Marc aquests diumenges obre pas a l’evangeli de Joan (capítol VI ) sobre el Pa de la Vida. El tema és dens i profund, ens invita a centra-hi l’atenció i el cor.

Unes persones que s’havien saciat el dia anterior en la multiplicació dels pans, ara recorden a Jesús el mannà que havia alimentat els antics israelites en el desert. Però Jesús els remet a un altre Pa de vida, que ens arriba del Pare del cel; aquest pa de vida és el mateix Jesús. Ell és el veritable Pa que ens nodreix de la vida de Déu.

I com ens en podem nodrir? per la fe, per l’acceptació de la seva Paraula. Jesús, doncs, encara no parla pròpiament de l’Eucaristia. Serà més endavant quan ens arribarà a dir: La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.La fe en Jesús, el creure la seva paraula ens menarà vers el nodriment eucarístic. Ara ens cal posar atenció en el pa de la Paraula.

Recordo que en la promulgació del Vaticà II sobre la Sagrada Litúrgia, desembre de 1963, em va cridar l’atenció aquesta frase: A fi que la taula de la Paraula de Déu sigui parada amb més abundància davant els fidels, s’han d’obrir amb més amplitud els tresors bíblics... Per aquells dies se’m va demanar de dissenyar una capella per al culte eucarístic i jo, que sí, vaig canviar l’atril per una taula semblant a l’altar de l’Eucarisia, però més petita. Dues taules que es complementen tot formant un sol conjunt celebratiu. Em semblava que en nous projectes d’esglésies i capelles això esdevindria normal. No ho he vist enlloc més, fins aquest estiu que en una església restaurada de muntanya he pogut veure en el presbiteri la taula de la Paraula juntament amb l’altar de l’Eucaristia.

Doncs bé, parem taula ara per a la Paraula que se’ns ofereix a l’evangeli d’avui:

Érem en una conversa de Jesús amb un grup de gent que s’havia atipat amb la multiplicació dels pans. En el diàleg amb aquells jueus el Senyor ens crida a no cercar solament aliments caducs sinó procurar-nos el Pa de Vida Eterna. I ho fa progressivament:

–      Que no continuïn anant darrere Jesús només en recerca de béns temporals.I a nosaltres què? Recordem la resposta de Jesús al temptador en el desert: l’home no viu solament de pa sinó de tota Paraula que surt de la boca de Déu. Els béns temporals, molt bé, però que no siguin el centre del nostre interès i dedicació. El nostre centre és Aquell que amb la seva Paraula nodreix les nostres vides.

–      Que per a assolir el veritable nodriment de vida cal obrir-se a la fe, creure en Jesús, en la seva Paraula. Quina altra cosa fem nosaltres en meditar la Paraula de Déu?

–      Aquells jueus li demanen un senyal per creure en ell. I Jesús va directe al missatge: El pa de Déu és Aquell que baixa del cel per donar vida al món.

Li diuen, Senyor doneu-nos sempre d’aquest pa.

I ell respon:

El pa que dona la vida sóc jo.
Els qui venen a mi no passaran fam,
els qui creuen en mi no tindran mai set.

El text d’avui posa aquí el punt final, però si ho seguim llegint en l’evangeli de Joan trobarem com Jesús se’ns dóna a l’Eucaristia com a nodriment: La meva carn és veritable menjar, la meva sang és veritable beguda. En l’Eucaristia el Cos i la Sang de Crist esdevenen ofrena, sacrifici i aliment. 

Tipus recurs pastoral: