Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 8 Agost 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Aixeca’t i menja que tens mol de camí a fer

El profeta Elies s’havia estat gastant en la defensa de Déu contra la idolatria vigent en les autoritats i en el poble. Havia arriscat greument la vida i ara fugia, fugia ben lluny, molts dies de camí, en ple desert. Una fugida amb sentit perquè anava a refugiar-se a la muntanya de Déu, l’Horeb, el Sinaí.

El camí era massa llarg i penós i un dia es deixà caure a l’ombra d’una ginestera, sense forces ni vitualles, en ple desert. Demanà la mort a Déu i es quedà profundament adormit.

Posem-hi aquí cada u de nosaltres els cansaments, els esgotaments en els deserts de la vida. Anem a la muntanya de Déu però potser se’ns acaben els recursos, ja no sabríem fer altra cosa que desistir i deixar-nos caure en el camí.

Sí que aquesta descripció et pot semblar massa dramàtica pel teu cas, però no estem sols en el món. Hi ha germans que es troben en el límit i tu estàs en comunió amb ells, fills del mateix Pare.

Doncs bé, un enviat de Déu s’atansa a Elies, el desperta, li mostra un bon pa acabat de coure i un càntir d’aigua fresca i li diu: “Aixeca’t i menja”. L’home menja, beu i s’adorm novament. L’Angel hi torna: “”Aixeca’t i menja que tens molt de camí a fer”.

Ell s’aixeca, menja i beu. Amb l’energia d’aquest aliment Elies caminarà quaranta dies fins a arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu.

Ja ho sabem: un cop arribat a l’Horeb l’home de Déu es resguardà en una cova i a l’endemà Déu se li feu present en el ventijol suau del matí. El Senyor li confià un canvi de rumb en la seva missió de profeta.

Ben segur que ja ho has vist i ho has lligat amb la teva pròpia vida, amb els teus cansaments, i amb la mà amorosa: el Pa de la Vida Jesús: Jo sóc el veritable pa baixat del cel. Qui em menja no tindrà més fam i qui em beu no tindrà més set.

L’aliment que Jesús ens dóna és la seva pròpia persona en la Paraula i l’Eucaristia. Ens nodreix per a anar fent camí vers l’encontre definitiu amb el Pare.

L’evangeli d’avui acaba així: Més encara; el pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món. 

L’evangeli del diumenge vinent (XX durant l’any) serà l’afirmació contundent sobre el Pa de Vida en el Cos i la Sang de Crist:

- Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la meva sang no tindreu vida.
- La meva carn és veritable menjar, i la meva sang és la veritable beguda.
- Aquest és el pa baixat del cel, no com el mannà ...

Aquests texts no els escoltarem en la litúrgia del diumenge vinent perquè coincidirà amb la solemnitat de l’Assumpció de Maria, que tindrà preferència.

El diumenge següent, 22 d’agost, ja connectarem amb el resultat del nou ensenyament de Jesús: Des d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores, l’abandonaren. Jesús s’adreça als deixebles i els diu: vosaltres també m’abandonareu?

Pere surt en nom de tots: A qui aniríem si solament vos teniu paraules de vida eterna?

Enmig de la cridòria de missatges que se’ns volen apoderar hem trobat el veritable pa de vida:la Paraula de Jesús, el seu lliurament eucarístic. A quin altre nodriment de vida podríem acudir?

Tu tens paraula de vida eterna!
Tu ets el veritable pa de vida.

Tipus recurs pastoral: