Diumenge XXIV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 12 Setembre 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

I vosaltres ¿qui dieu que sóc?

Pere va respondre ràpid: Vós sou el Messies. Massa ràpid. Va donar la resposta justa però sense saber gaire què es deia. Ho sabria més tard amb la Llum Pentecostal de la Mort i la Resurrecció de Jesús.

Cesarea de Felip: una ciutat construïda mig segle enrere per Herodes el Gran i que posteriorment desaparegué sota la sorra fins ara que els arqueòlegs n’estan fent una sensacional descoberta.

És ben bé al límit nord del país, al peu del mont Hermón on neix el riu Jordà.

Per aquest indret és on els evangelistes situen la qüestió central sobre la identitat de Jesús.

– Qui diuen la gent que sóc jo?

– I vosaltres qui dieu que sóc?

El lloc escollit és significatiu però ara ens situem en el tema: Qui és per nosaltres Jesús?

El Messies, sí, el Salvador, sí, però abans de fruir d’una confortadora resposta, ens trobem amb la primera lectura d’avui on Isaïes profetitza: Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba, no he amagat la cara davant les ofenses...

Per a reflexionar sobre la identitat de Jesús no ens serveix la resposta d’aquella gent ni la dels apòstols. La única porta la tenim en el mateix Jesús, com es veu a ell mateix.

En el mateix evangeli, després de la resposta de Pere, Jesús comença a expressar-se:

El Fill de l’Home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i al cap de tres dies ressuscitarà.

Aquí la visió messiànica de Pere sobre Jesús s’esfondra. Davant la sortida incomprensible del Mestre, Pere s’interposa:

No, Senyor, això a vós no us pot passar!

I Jesús, en la impossibilitat de convèncer a Pere, li diu:

Aparta’t de davant meu Satanàs. Tu no penses com Déu, sinó com els homes.

 

No estem acostumats a aquest to de Jesús adreçant-se als seus. Això és molt fort i no hi podem passar per sobre com si res:

  • El pensament dels homes ja el sabem i fins i tot nosaltres en podem estar impregnats: pensament centrat en el “jo”, la meva manera de pensar, els meus gustos, els meus judicis, la meva postura sobre els altres... És com la discussió dels deixebles per veure qui seria el més important entorn al messies que segons ells estava a punt de triomfar...
  • El pensament de Déu ens l’ha vingut a assenyalar Jesús. Amb els seus ensenyaments i sobre tot amb els seus fets: el veiem absolutament lliurat a l’amor i la voluntat del Pare i en docilitat al Pare se situa en el nivell dels més dissortats, els perseguits, els malfactors... entre ells, i com molts d’ells, serà perseguit, arrestat, maltractat, lliurat a una mort violenta i humiliant. I tot per fer-se un de nosaltres i donar-nos la mà vers la salvació, vers el Pare.

I perquè ens quedés clar ens assenyala el camí. Ell mateix és el camí:

–      Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi...

–      Qui perdi la seva vida per mi i per l’Evangeli, la salvarà.

–      Qui perdi la seva vida per Crist, amb ell trobarà la vida, la vida del Ressuscitat. “Al tercer dia ressuscitaré”.

Així és com tenim la resposta a la pregunta de Jesús, “qui dieu que sóc jo?”

Tot plegat potser quedem sorpresos i com lluny dels nostres somnis de ser qui sap què. La clau lluminosa de tot és que Déu és Amor. L’amor dona sentit a la vida, l’amor salva. L’amor és joia en la donació de si mateix i com en Jesús és lliurament als altres, tant més com més ens necessiten, i oblidant-nos de nosaltres mateix.

Per això, amics, volem seguir Jesús fill de l’Abbà, i ser testimonis de l’amor sense límits del Pare.

I tu, qui dius que sóc jo?

Tipus recurs pastoral: