Diumenge XXVI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 26 Setembre 2021
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres

L’evangeli d’avui és continuació del diumenge passat. Jesús aprofita l’aturada a Cafarnaüm per a anar instruint els deixebles. Ara es posa a la falda un nen per a mostrar-nos l’esperit amb què hem de viure la missió. És una imatge que ens fa de rerefons per a seguir escoltant el Mestre. Tres punts avui:

 1.- Esperit obert i comprensiu: Un detall tan important d’aquest evangeli sembla que ens estigui passant desapercebut: “Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”. Jesús ho diu ben clar però no parem de fer parcel·les entre els nostres i els altres, entreel nostre grup religiós i els altres, entre els qui compleixen i els altres, entre els catòlics i els d’altres religions, entre creients i no creients...

En realitat sovint confonem l’Església i el Regne de Déu. L’església és la comunitat dels seguidors de Jesús i fora de l’església no hi ha la salvació, fora de l’església la perdició. No és això el que ens diu Jesús en l’evangeli d’avui.

El Regne de Déu no creix només entre els catòlics sinó entre tots aquells homes i dones de bona voluntat que fan créixer en el món la fraternitat, la justícia, la pau, siguin “dels nostres” o no. Així ho ensenya Jesús: Els qui no estan contra nostre son dels nostres. La referència clara la tenim en la manera com Jesús ho viu:

En el Baptisme al Jordà Jesús sentí dins seu amb tota la força de l’Esperit Sant la paraula del Pare: “Ets el meu fill, l’estimat”. Aquesta és la vivència profunda de Jesús: L’amor de l’Abbà: el Déu que cerca intimitat amb cada ser humà, l’amor que ens vol al nostre costat, amb gran tendresa i per sempre. Jesús sap que la seva missió consisteix a fer-nos participants d’aquesta filiació d’un Pare que no oblida el fill pròdig, que vol fer festa amb els que en diem pecadors, aquells que “no són dels nostres”.

Jesús, inundat de la proximitat amorosa de Déu es posa a recórrer món a l’encontre de tots per a proclamar que Déu és també el nostre Pare, el Pare de tots i se li envà el cor en les persones que se senten lluny, exclosos, heretges, pecadors, els pobres i menyspreats, els febles, els marginats, els pecadors... s’aproxima als cobradors d’impostos malvistos del poble complidor, en diuen golafre i bevedor... trenca els tabús religiosos en conversar amb una dona samaritana, en defensar a una dona atrapada en adulteri, en deixar que els seus peus fossin ungits, besats i esbandits amb els cabells i les llàgrimes d’una dona pública... L’escàndol per tot això brollava en l’altivesa dels defensors de la llei, de les persones de bé.

Però potser que no ens ho mirem de fora, que ens deixem ungir la mirada amb l’esperit de Jesús, que ens obrim a sentir com a germans nostres estimats tots els de la nostra banda i els de l’altra. Que són dels nostres tot aquells que no estan contra nostre, que sense saber-ho son de la banda de Jesús per la seva fidelitat en favor del pròxim, sigui des d’una confessió, pertinença i mentalitat diferent de la nostra.

Els fills de l’Església som privilegiats si ens sentim participants del Regne de Déu, tal com ens el predicà Jesús.

2.- Fidelitat a la missió: En rebre un ajut insignificant, com un got d’aigua donat amb amor, estem rebent un gest del Regne, sigui qui sigui qui ens el doni. El deixeble de Jesús sap que qui ens fa el petit favor hi posa sense saber-ho un gest del Regne, està col·laborant al Regne de Déu. I no miris a quin grup, religió o partit pertany.

3.- L’escàndol als petits: Escàndol ve d’una paraula grega que significa “entrebanc”. Posar un entrebanc a la fe d’un petit és escandalitzar-lo. Petits com un nen poden ser les persones senzilles, els dèbils en cultura, els membres humils de la comunitat... Jesús s’hi posa molt fort, tant sobre les persones que escandalitzen com les que es deixen escandalitzar; parla amb metàfores dures:Si t’escandalitza la teva mà o el teu peu o el teu ull, fes-lo fora. Déu n’hi do!

Aquí el Senyor amb un infant a la falda ens mostra la tendresa amb que Déu ens mira i ens estima; l’esperit amb què nosaltres hem de veure i servir els germans.

Tipus recurs pastoral: