Diumenge I d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 28 Novembre 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’Advent: temps d’una esperança renovada

1. Ja hi tornem a ser. Ja som un altre cop a l’advent, el temps d’una esperança renovada, la invitació a emprendre el camí sinodal, el caminar tots junts i, mentre caminem, ens aturem una mica com els dos d’Emmaús per discernir qui som i què volem.

2. Jeremies anuncia que de la soca mig morta de la nissaga de David en naixerà un plançó bo, que es comportarà amb justícia i bondat. No seguirà les petjades dels mals governants egoistes i incompetents que han dut a la misèria el poble malmenat. Déu salvarà el seu poble una vegada més, el beneirà amb la pau i la prosperitat. Però n’hi ha de bons de debò. Escoltem què deia la Cancellera Merkel en el seu comiat: “Sempre faré les coses com plau a Déu, perquè el temo i perquè el serveixo amb tots els meus béns i amb tot el cor, perquè molts anys que vaig obrir la vida i el meu cor a Jesucrist, i d’aleshores ençà sóc cristiana no només de paraula sinó sobretot amb fets.

3. Sant Pau escriu una carta als cristians de Tessalònica amb un to que li surt del cor. Els felicita perquè vivien un amor intens dins la comunitat i desbordant més enllà de la comunitat. Mirant d’agradar a Déu, mantenint-se sants i nets de cor com escau a fills molt estimats. Esperaven el dia que vindria gloriosament el Senyor nostre Jesucrist amb tots els seus sants.

4. Sant Pau practicà amb ells una pastoral exemplar. Quan era entre els tessalonicencs es captenia com una mare que acarona i nodreix els fills. Els enyorava, quan els escrivia des de Corint. S’hi comportava com un pare: els exhortava un a un, els consolava, els animava a caminar d’una manera digna del Senyor. Amor i proximitat.

5. Els cristians de Tesalónica es delien per trobar-se amb el Senyor en la seva vinguda gloriosa. L’evangeli ens en parla d’aquesta vinguda. Fa servir dos llenguatges: l’apocalíptic, de caire còsmic. I un altre de més planer. Parlant de l’univers creat, escriu sant Pau: No ho sentiu? L’univers creat és tot ell un gemec enmig dels dolors d’infantament, bo i esperant un món nou. Els antics havien capgirat el paper de la natura fent-ne déus del sol, la lluna, els estels, els quadrúpedes. O adorant reis o emperadors o altres herois. I la creació n’està tipa. També avui n’està tipa la creació de l’explotació a què l’hem sotmesa. I protesta amb el canvi climàtic i la desforestació i amb capitalisme salvatge provocant un món de multimilionaris a costa de multimilions de persones sense dret ni a un bocí de pa per portar a la boca. La natura es venja d’allò que es fa sense comptar-hi. De sobte ens ha vingut tot d’una un cuquet coronat invisible que ens porta a tots de corcoll.

6. Quan l’univers trontolla, es presenta el Fill de l’HOME –Ecce homo!– de qui de Pilat ençà n’hem fet el que hem volgut. Amb un llenguatge ara planer, ve per tornar als homes i dones la seva humanitat amb una alenada de llibertat, la llibertat als fills de Déu. Venint al món amb el poder i la majestat del Tot Amor, el modifica des de dintre, des de la humilitat i la limitació de la condició humana.

7. Deixa el núvol de la divinitat i toca de peus a terra. I ens parla amb llenguatge planer. Ve a casa nostra i truca a la porta. Que hi ha ningú? Qui ets tu? No et conec. –Ai, sí entreu, passeu, sou casa nostra.

8. I ens invita a tenir seny, a ser austers i sobris. Amb alegria. Sense però l’embriaguesa deshumanitzadora de l’alcohol, de la sexualitat desfrenada, de la droga letal.

9. I a vetllar: està atents als signes del temps. Què ens demana Déu avui pel llenguatge sorollós de la tempesta o de la natura desfermada? Què ens ensenya la pandèmia que es destarota? O més senzillament com viurem el camí sinodal de cara a fer de l’Església llum del món i sal de la terra, tot desfent-nos de tot allò que és fum, encarcarament, aparença de poder i vana glòria? I a pregar. Connectar sovint amb Déu per aprendre a mirar el món i les persones amb els seus ulls i a estimar-los amb el seu cor.

10. I estar alerta! A casa i a l’església, i fins i tot a moltes places, hi muntarem un pessebre. El pessebre sembla la reconciliació de la natura i la humanitat. Pastors i persones amb els seus oficis, i el rius i les muntanyes i els camells i els mags que vénen de lluny. I en un portal el nen Jesús en braços de Maria. I Josep fent un gran foc i un bressol a mida. I el bou i l’ase muts que proclamen un gran missatge: «Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora.»

11. I nosaltres? Ens entaularem al voltant de la taula tot contents. Només caldria si no. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Arrencarà a plorar, perquè en la nostra lleugeresa no haurem sabut trobar Jesús en els pobres i marginats, en els sensesostre, en les dones maltractades i en els nens desemparats. Oi que no? Escoltem el que ens escriu als cristians de Tessalònica avui presents a la nostra comunitat: Que el Senyor augmenti i faci desbordar l'amor entre vosaltres i envers tothom. Que amb la seva acció santificadora, mantingui els vostres cors irreprotxables a la presència del Déu i Pare nostre, el dia que vindrà gloriosament el Senyor nostre Jesús amb tots els seus sants. Amén.

Tipus recurs pastoral: