Diumenge II d'Advent

Cicle: 
C
Temps: 
Advent
Diumenge, 5 Desembre 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Preparem aquest món nostre per a rebre Jesús, el Salvador

1. Eren temps ben rúfols els que van viure Jesús i la primera comunitat cristiana. Feia 15 anys que governava l’emperador Tiberi. Pilat, que ho era tot menys un home íntegre i amic del poble, era el representant del Cèsar de Roma. Un reietó, Herodes Antipes, regnava a Galilea i el seu germà Felip estava al capdavant d’altres territoris més aviat petits. I exercien el pontificat Anàs i Caifàs. Cap d’aquests senyors va mesurar la missió de Joan, fill de Zacaries, que havia rebut la paraula de Déu al desert, i anava per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir l’alliberament feixuc de la mala consciència. I Pilat, i Herodes i Anàs i Caifàs penjaran Jesús a la creu. Abans Herodes hauria fet tallar el coll a Joan Baptista perquè li feia nosa. No era un “canis mutus”, un gos mut como tants de “profetes” veuen davant situacions insuportables i o callen o miren cap a l’altra banda.

2. Enmig d’aquest ambient, no gaire diferent de l’ambient de crisi que vivim, es presenta Joan proclamant un baptisme de conversió: cal capbussar-nos en el riu Jordà –en la celebració el nostre baptisme cada nit pasqual– per deixar enrere un passat i ser capaços d’entrar a la terra nova que Déu ens té preparada.

3. Isaïes parla de preparar camins a través del desert per facilitar el pas de Déu al capdavant del seu poble de retorn cap a la terra promesa. Què farem nosaltres per preparar els camins? Repassem les lectures d’avui.

4. Primer ens hem de posar guapos: Ens vestirem de bondat i mirarem que tot el que fem sigui senzillesa i generositat. «Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu» ens diu el profeta Baruc.

5. El salm ens recorda també una experiència emotiva: Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes. En aquests dies d’advent fem una bona sembrada ni que la terra ens sembli plena d’herbotes i esbarzers. Mirant la situació nostra i la de tants germans nostres, segurament vessarem més d’una llàgrima. Que sigui d’esperança: Un dia tornarem cantant d’alegria veient la collita d’allò que hem sembrat.

6. I pregarem com ho feia sant Pau: una pregària joiosa pensant en els nostres catequistes i pares i mares i padrins i padrines que avui contribueixen activament a sembrar la bona nova de Jesús. Pau felicita per això els cristians de Filips –i també els de Balàfia– que ell tant estima i enyora perquè no solament viuen la fe sinó que col·laboren a propagar-la en el seu ambient. I fa per ells una pregària confiada: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.

7. Una pregària d’amor amarada entranyable, que demana un amor ple de coneixement i de finor d’esperit perquè sapiguem apreciar els valors autèntics, aquells valors que donen sentit a la vida i ens fan cada dia més humans i més cristians. Sant Pau els resumia també:En resum, germans: tot allò que és veritat, noble, just, tot allò que és pur, amable i de bella anomenada, si hi ha res d'excel×lent o digne d'elogi, tot això ha d'entrar en el vostre ideal. Practiqueu allò que heu après i que heu rebut, que heu sentit i comprovat en mi. I el Déu de la pau serà amb vosaltres. Així podrem arribar joiosos i esperançats al Nadal que s’acosta.

8. I amb tot això, anem preparant el pessebre en el nostre cor i a casa nostra: fustes i suro, el bressol amb el jaç de palla, i molsa i llums, i els àngels del gran anunci. I els pastors vetllant a la vora del foc i el rabadà busca-raons. I lluny, els savis d’orient albirant les estrelles i preparant els camells. I posem-hi muntanyes i camins i rius i ponts amb paper de plata i molsa. I uns xaiets, i gallines i ànecs i la mestressa traient l’aigua del pou, i el pagès llaurant el camp i les cueretes escombrant la terra sembrada. I Maria esperant i Josep endolcint-li el camí. I gent generosa i gent garrepa i gent distreta i gent que pateix. Preparem aquest món nostre per a rebre Jesús, el Salvador, que es fa un de nosaltres per ensenyar-nos el que som i el que podem ser.

9. És el nostre món. Aprofitem l’advent per a millorar la nostra relació amb Déu: amb una escolta atenta de la seva Paraula. Amb la família i els veïns: millorant el tracte i refent els ponts de diàleg i de comprensió i compartint el camí sinodal. Com més humana farem la nostra vida, millor preparem els camins del Senyor que ens ve a visitar.

Tipus recurs pastoral: