La Sagrada Família

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 26 Desembre 2021
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Natzaret és l’escola de l’Evangeli

1. He llegit no fa gaire un article que m’impactà. Es de la periodista Míriam Diez. La Sagrada Família de Gaudí –escriu– representa una família. Sagrada. Jesús, Maria i Josep (en ordre d’importància). Estic convençuda que per a molts turistes això de “Sagrada Família” no remet a aquesta icona religiosa. I la ignorància religiosa, potser també fa que les famílies, tantes famílies, no són sagrades.

2. Les famílies ja no representen llocs protectors ni espais de seguretat. Es pot comprovar amb xacra de la violència de gènere que destapa les foscors més feridores de la vida íntima i privada d’aquest nucli primordial. Mentre per a molts la família és sinònim de recer, protecció, vincle, calidesa, “casa”, en definitiva, per molta gent és directament sinònim d’infern. (Miriam Diez). La violència no és una cola d’enganxar que pot mantenir un matrimoni. Sense respecte no hi ha vincle

3. Quan Pau VI visità la santa casa de Natzaret, s’hi hauria quedat qui sap el temps. Potser es quedaria qui-sap el temps en moltes de les nostres famílies. Com que això no era possible, Pau VI va fer una afirmació molt bonica: Natzaret és l’escola de l’Evangeli. En aquesta escola, s’hi passaven tres assignatures:

  • Primera: ordre en tot, cada cosa al seu lloc i lloc per a cada cosa; les persones, la feina i Déu ocupant el pensament i el cor. La disciplina és necessària per a l’educació.
  • Segona: el silenci: aquell espai de serenor que ajuda a pensar, a escoltar, a dir la paraula justa i escaient. I a pregar en família.
  • Tercera: el treball. Treballar per viure, no pas viure per treballar.

4. En un ambient d’ordre, de silenci i de treball va créixer i es formà Jesús: creixia com nosaltres quan érem petits: es feia gran de mica en mica... En estricta i filial obediència als pares i a la gent gran. I anava a l’escola del poble a aprendre a llegir –no pas necessàriament a escriure–. I a casa aprenia a resar, a relacionar-se, a treballar la fusta, a tractar la gent... Anava a la sinagoga els dissabtes, com vosaltres veniu a missa, i un cop l’any almenys els pares pujaven amb el noi a Jerusalem, com qui avui puja a Montserrat o a un monestir o santuari.

5. I fou a Jerusalem on el noi va mostrar la consciència que tenia de la seva “vocació” en el món. Als 12 anys els nois feien oficialment la seva incorporació al poble. Un rabí els feia unes preguntes i després els carregaven el rotllo de la Torà o Llei de Moisès. Ja eren capaços de dur el jou de la llei com una persona gran. Jesús visqué també aquesta cerimònia.

 

6. Perquè Josep i Maria eren molt semblants als pares i mares que sou ací? Eren bons i piadosos. I Jesús? era un noi obedient, Jesús? Potser alguns pares i mares que sou ací us esgarrifareu veient com Jesús als seus 12 anys es queda tot sol a Jerusalem, sense que els pares ho sabessin. I el bo és que quan el troben, els retreu: No sabíeu que jo havia de ser a la casa del meu Pare?

7. Doncs no, no ho sabien ni tenien per què saber-ho. Maria li retreu amb raó el que ha fet: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia»... Jesús els dóna entenent una cosa: en la seva vocació personal, depèn del Pare. I els pares han de mirar de conèixer, de respectar i ajudar a madurar aquesta vocació personal.

8. En els llargs silencis de la casa de Natzaret Maria contrasta el que veu i el que sent, amb les paraules de Simeó: Serà causa de polèmica... Un espasa et travessarà l’ànima... Quin era el seu lloc respecte a Jesús? L’acabarà de comprendre al Calvari. Al Calvari perd el Fill, vilment morint a la creu. Mirant la seva Mare, li diu: Dona, aquí tens el teu fill. I a Joan, el deixeble: Aquí tens la teva Mare. I d’aleshores ençà Joan acollí Maria com el tresor més preuat

* * * *

Quan jo era xiquet les meves germanes cantaven aquesta conçoneta tan ingènua i tan bonica:

El bon Jesuset - a l’escola anava,
damunt de l’espatlla - la creu portava.
Si sabia la lliçó - li donaven un bobò
i un bocí de coca - per portar a la boca
i un ramet florit - per posar-se al pit.
Tant per tu com per mi - Jesuset nasqué a l’estable.
Tant per tu com per mi, - Jesuset en creu morí

Tipus recurs pastoral: