Santa Maria, mare de Déu

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Dissabte, 1 Gener 2022
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La pau és un regal de Déu i és un compromís de vida

1. Per als cristians l’any comença d’una manera ben estranya. Una Dona, saludada per Elisabet com “la Mare del meu Senyor”, com la Mare de Déu. Ella ens presenta un infant, fill seu, sotmès a la Llei, la de Moisès i a la de l’Imperi romà. De fet Jesús nasqué a Betlem obeint l’ordre d’empadronament del Cèsar i als vuit dies de néixer fou inscrit com a membre de ple dret en el poble d’Israel amb el ritus de la circumcisió. El nen es diu Jesús. Déu ens salva. Emmanuel, Déu amb nosaltres.

2. I resulta que aquest Nadó és nat per rescatar, ¡sí, sí, és així!, per rescatar els qui vivien i vivim sota la llei. Per alliberar-nos de l’imperi de la llei. La llei quan és imperial –i ho és tot sovint– ens fa súbdits, ens manté eterns menors d’edat i a la llarga ens fa esclaus. Val a dir-ho: Ho fa a fi de bé: per alliberar-nos dels dimonis de l’anarquia i del llibertinatge o per defensar un principis dogmàticament intocables.

3. Però ho fa imperant, constrenyint, retallant. Sovint escanyant. Mirant els llibres, no els ulls i el cor de les persones. Fredament, sense entranyes. Dura lex, sed lex! I tant! Jesús a la creu! Amb totes les de la llei! Summum jus summa injuria. Això sí, la llei és igual per a tothom!!!

4. En canvi Santa Maria, amb el seu Fill, ens diu avui que som ciutadans majors d’edat, no pas súbdits. Fills, no pas esclaus. La garantia que som tot això –fills lliures i doncs responsables– és l’Esperit Sant que dins nostre clama: Abbà, Pare. Jesús, l’ara Nadó, quan serà gran, ens dirà: el dissabte és per a l’home, no l’home per al dissabte. I posarà als nostres llavis el Pare nostre.

5. Oi que el resem, el Pare nostre? Oi que li demanem que realitzi en nosaltres el seu projecte d’amor? Resant-lo, ens comprometem a compartir el pa de cada dia i a perdonar com ens sentim perdonats. Li demanem també que no ens deixi caure en els paranys subtils o barroers de l’egoisme i de la insolidaritat sinó que ens obrim a l’amor. Estima Déu. Estima els altres. Som fills de Déu. Som germans.

6. I és així com aquesta Dona, la Maria de Natzaret, amb el seu Fill, ens porta la Pau. Una pau que s’assenta en quatre pilans: la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat. La construeixen persones que viuen sobrie et iuste et pie que deia sant Pau al seu deixeble Titus: a) Sobrie, amb seny, sòbriament, evitant els excesos en el beure i en el menjar i altres, ecològicament, respectant la naura. b) Iuste: amb justícia, respectant els drets i les aspiracions dels altres; c) pie, amb pietat, amb amor filial, respectant els drets de Déu que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i pecadors.

7. Ser avui veritables deixebles de Jesús significa també acceptar el risc i el repte de ser persones adultes, ciutadans orgullosos de ser-ho i no súbdits resignats a la xurriaca i a la pastanaga. Capaços de connectar amb l’Esperit que ens fa capaços de dir NO davant la injustícia o la mentida o quan els drets humans són trepitjats o negats sistemàticament. Com Desmond Tutu. Com Pere Casaldàliga. Tots coneixien i estimaven el nostre petit país. Segurament ells reclamarien com a regal de l’any nou la generosa i necessària Amnistia per als inhabilitats, els exiliats i els milers de conciutadans represaliats per defensar pacíficament el seu dret a viure en llibertat. Sense violència. I al seu dret a enraonar i defensar la seva llengua seriosament amenaçada d’extinció. ¿No ho signarien i ho proclamarien els esmentats Desmond Tutu i Pere Casaldàliga, sense ser acusats de ficar-se on no els pertoca? Ells actuaven en la línia del profeta Isaïes que anunciava l’any de gràcia del Senyor i de Jesús que en proclamava la realització. L’Esperit del Se­nyor és damunt meu, per això m’ha ungit, per donar la bona nova als pobres; m’ha enviat a proclamar als captius l’alliberament i als cecs la recuperació de la vista, a deixar en llibertat els oprimits; a proclamar l’any de gràcia del Se­nyor. Per què no podem anhelar un any nou com un any de gràcia?

8. Comencem l’any nou amb una vida nova, amb una actitud nova, amb un programa nou, amb una consciència cristiana i humana nova: de fills i de germans, amb la força de l’amor. Ama et fac quod vis. Estima i fes el que vulguis. Qui estima no fa cap mal a ningú. El qui estima compleix des de dintre totes les exigències de la llei. Un amor que neix d’un cor net, d’una consciència recta i una fe sincera.

9. Acabem l’any com el vam començar: sota la pandèmia que ha vingut per quedar-s’hi. Hi ha altres pandèmies que fa anys que arrosseguem: el mar esdevingut cementiri de tants que cercaven una vida millor. Les fronteres aixecades contra els migrants. El canvi climàtic. La sobreexplotació de la natura. La tracta de persones. L’oblit de Déu. La implantació de nous ídols i la mentida com a instrument de poder.

10. Per això demanem al Senyor que ens beneeixi i ens guardi. Que ens faci veure la claror de la seva mirada, s’apiadi de nosaltres i ens doni la pau. La pau és un regal de Déu i és un compromís de vida. Bon ANY. Bon Ninou, com dèiem abans.

Tipus recurs pastoral: