Diumenge II de Nadal

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 2 Gener 2022
P. Jaume Sidera Plana, cmf

L’elogi de la Paraula

1. La Paraula es presenta de dues maneres en les lectures d’avui: A l’AT és la Saviesa personificada, que rep una ordre del Senyor: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”. Aquesta acampada el Siràcida la veu realitzada en la Llei, en la Torà. Avui alguns savis en dirien “inllibració”, la paraula escrita, estotjada en un llibre.

2. En el NT la Paraula es fa “carn” “s’encarna”, es fa humana com nosaltres i planta la seva tenda en la humanitat que peregrina a la terra. És Paraula “creadora” i Paraula ”il·luminadora, força i llum” capaç d’il·luminar i donar als homes la capacitat d’esdevenir fills de Déu. D’Ella en dóna testimoni fefaent Joan Baptista, que no era la llum, sinó testimoni valuós de la vera Llum.

3. I ampliant el concepte, la Paraula es fa pa i vi d’Eucaristia. Combregant, ens la fem nostra i des de nosaltres s’irradia al món en forma de tendresa i de fidelitat.

4. Avui el cant d’entrada, que no solem llegir, ens invita al silenci contemplatiu: Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit era al bell mig de la seva cursa, la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel. Com una eina poderosa per salvar Israel de l’esclavatge d’Egipte i feta un nin en braços de Maria per il·luminar la nit de Nadal i totes les altres nits... És la força misteriosa d’un infant.

5. Aturem-nos en aquest silenci primordial, tan tranquil: Al principi, abans que Déu creés el món, ja existia el qui és la Paraula, la Paraula s'adreçava a Déu. Contemplem el Pare i el Fill en diàleg amorós i fecund, sense presses. Quan arriba el moment el Pare pronuncia una paraula: Fem l’home a imatge i semblança nostra… I Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.

6. Hi manca una cosa: Fill, ensenya els homes a ser homes fent-te com un d’ells...

Sant Pau s’encara amb aquest misteri d’amor de l’única manera que es pot fer: amb la pregària de lloança: Lloem Déu, el Pare del Senyor nostre, Jesucrist. Des de l’eternitat el Pare s’ha complagut en nosaltres i ens ha dit el que digué al Fill Jesús en el baptisme i en la transfiguració: Ets el meu fill, l’estimat. Estic molt content de tu. Sentim-nos abraçats, escalfats, amanyagats per aquest amor.  

7. Sant Pau no es cansava de donar-ne gràcies a Déu. I li demanava la fe, com la llum-força que guia i impulsa «els ulls del cor» al coneixement, a l'amor i al seguiment de Jesús. És el Messies promès i el Fill de Déu que ens fa compartir la seva mateixa herència. I amb la fe, l'esperança que és com l'altra cara de la fe. Conèixer la «futura herència» que encara no veiem amb els ulls de la carn. Però la llum de la fe ens permet albirar-la i saludar-la de lluny (cf. Heb 11,9-13) Que sapiguem respondre al projecte d’amor del Pare com Jesús hi correspongué.

8. D’ençà que Déu és Déu, ha pensat en nosaltres i ens ha estimat tal com es coneix en el Fill i com s’estima en l’Esperit Sant. Som peces úniques: ningú no és fabricat en sèrie… Som molt importants per a Déu. Ell ens invita a participar de la seva mateixa vida, en el temps i en l’eternitat. És bo per a tothom. Estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Tipus recurs pastoral: