Baptisme del Senyor

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 9 Gener 2022
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El Pare pronuncia sobre cadascun de nosaltres: tu ets el meu fill, molt estimat

1. Amb aquest diumenge es clou el temps d’Epifania. Epifania vol dir la manifestació de Jesús al món. La nit de Nadal és l’epifania de Jesús al poble d’Israel, representat en els pastors, els pobres d’aquest món. El dia de Reis és la manifestació de Jesús a tots els pobles no jueus, visualitzats en els personatges vinguts del sol ixent. Aquesta segona manifestació és el centre de les celebracions nadalenques dels cristians orientals.

2. Avui, aquest cicle de manifestacions es tanca amb el baptisme de Jesús. Joan predicava i batejava i ho feia amb tanta autoritat que la gent el tenia pel Messies esperat de tothom. Joan però posa noblement les coses al seu punt. Ell bateja amb aigua però el Messies batejarà amb el foc creador i purificador de l’Esperit Sant. Per això ell se sentiria prou honorat si li podia prestar el servei propi d’un esclau: descordar-li la corretja de les sandàlies.

3. Passaren dies i Jesús es presentà enmig de la gentada i es féu batejar. Es féu submergir en el Jordà, mentre pregava intensament. En aquest moment de pregària es produeix una teofania: la manifestació de Déu com a Pare i Esperit Sant. I proclamen que aquest Jesús que es bateja, és el Fill. Ets el meu Fill, l’estimat, estic molt content de tu.

4. Estic molt content de tu: Són les paraules amb què Isaïes presenta el Servent de Jahvè: «Aquí teniu el meu servent, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions». Ho farà no pas amb la violència sinó amb un amor exquisit: «No crida ni alça la veu, no trenca la canya esberlada, no apaga la flama del ble que fumeja».

5. Ja veieu quines coses més boniques diu el Pare a Jesús, sobre qui reposa l’Esperit Sant, que l’ungeix i l’habilita per aquesta missió.

6. Avui podríem recordar el nostre baptisme. Recordar, recordar... Érem tan remenuts que ni ens n’adonàrem. Per això més que recordar evocarem aquell moment tan transcendental com el naixement. Doncs bé, també aquell dia el Pare pronuncià sobre cadascun de nosaltres: tu ets el meu fill, molt estimat. I vessà sobre nosaltres el seu Esperit, imprimí la imatge de Crist. Ens ungí com a profetes, sacerdots i reis, ens féu CRISTos o ungits. Avui trobem gent molt progre que senten com una nosa els santcristos dels llocs públics. No els servirà de res si cada cristià pren consciència que és un crist, un sagrament viu de la seva presència. On passem nosaltres, hi passa Crist, fent el bé. Quina esplèndida manifestació!

7. Ara que estrenem el camí sinodal, ens anirà bé renovar el nostre baptisme i el do de l’Esperit del sagrament de la Confirmació. Aprofundir cada dia més en allò que som com a cristians adults. L’Eucaristia de cada Diumenge ens nodreix y ens augmenta la consciència que som el Cos de Crist que en nosaltres continua passant fent el bé.

Tipus recurs pastoral: