Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
C
Temps: 
Nadal
Diumenge, 16 Gener 2022
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Feu el que ell us digui

1. L’epifania encara continua. El dia dels mags Jesús és manifestà com a Rei. El dia del baptisme, com a Fill únic, l’estimat del Pare, ungit per l'Esperit per a una missió. Avui es presenta com l’Espòs de l’Església en el marc d’un casament.

2. Jesús, tan humà com era, amb la seva simpatia i bondat es guanyava una bona xarxa d’amistats. Es feia amb tothom. Avui el veiem a Canà de Galilea convidat a un casori. La seva Mare ja hi era. La Mare de Jesús. Jesús amb els seus primers deixebles hi es també convidat.

3. La Mare de Jesús –enlloc surt el seu nom– és tota una dona. No hi ha anat a tall de gran dama, sinó com una convidada a entaular-se amb tota la gent, a col·laborar en aquesta celebració on totes les mans hi compten. És discreta i molt intuïtiva. Enmig de la gatzara de la festa, copsa que s’acaba el vi. I pateix pel malestar dels nuvis si ho arribin a saber.

4. Amb delicadesa i amb confiança ho diu al seu noi: No tenen vi. –Dona, i què? És cosa seva. El rellotge encara no marca l’hora d’intervenir-hi. Jesús ho té molt clar i més des del dia del Jordà. És deu als interessos del Pare. I espera d’Ell l’ordre de sortida.

5. Maria treu tota la seva intuïció femenina. Jesús té raó. I tanmateix algun dia ha de ser el primer. I avui ha arribat. El Pare del cel no té tancat el calendari. És flexible. El Pare estima tots els seus fills i no veurà de bon ull deixar els nuvis exposats a la riota del convidats. “La teva gran HORA ja vindrà. Des de la creu o del Cenacle ja vessaràs a dojo l’Esperit Sant. Però, mira, abans del banquet de noces, sempre hi ha el pica-pica. O el vermut”.

6. La Mare de Jesús reuneix el personal de servei: Feu el que ell us digui. I Jesús veu en la fe de Maria el senyal del Pare perquè comenci a actuar. El cap de servei no s’hi veu de cap ull. Quina manera de fer la d’aquest nuvi inexpert! Ell no ho sap. Però el Nuvi que ha alegrat el banquet de noces amb un vi de qualitat suprema és Jesús, que així, avui segella el seu compromís d’amor amb la comunitat cristiana, l’Església. Abans de combregar diem: Feliços els convidats a la seva taula. En realitat hauria de dir: feliços els convidats a les noces de l’Anyell, les de Crist Ressuscitat amb això tan senzill i tan fràgil que en diem Església.

7. La Mare de Jesús, la Dona, empeny les dones –i tota ànima cristiana– a fer servir la intuïció per tirar endavant el projecte de Déu. La llei és necessària. Però no té la darrera paraula. No és un límit infranquejable. Es pot traspassar quan s’hi juga el bé del proïsme. Avui és la necessitat dels nuvis la que mou Jesús a actuar. Demà una mare atribolada –la Cananea– farà que Jesús faci el seu primer miracle fora dels límits d’Israel. Un altre dia serà la Samaritana, o la Magdalena o els infants o qualsevol malalt que acudi a Ell esperant-ne la paraula amable o el manyac adient.

8. I així manifestà Jesús la seva glòria. Déu és feia present en ell i en ell actuava. Els deixebles hi van creure. I amb Jesús i la seva Mare i els parents baixaren a instal·lar-se a Cafarnaüm, ciutat de pas obligat per a molta gent. I a casa de Pere hi trobaren el sopluig necessari on començar una nova família basada no pas en la consanguinitat sinó en la fe. I en aquesta comunitat hi som comptats. Som una immensa varietat de persones diferents i una profunda unitat: la unitat de la fe, de l’esperança i de l’amor.

9. El diumenge aprofitàvem el baptisme de Jesús per reviure el nostre baptisme. Avui, les noces de Canà ens animen a renovar el nostre amor, especialment el que inspira i amara el matrimoni. Marits i mullers: sou el sagrament –el signe visible– de l’amor que Déu ens te. En l'amor humà es llegeix l'amor revelat de Déu. L'amor humà té, així doncs un valor de signe. L'amor entre esposos, l'amor fraternal, l'amistat, l’amor eclesial és un dels més alts arguments apologètics sobre l'existència de Déu. Déu és amor.

10. Aquests dies els dediquem a pregar per la unitat dels Cristians. Jesús va demanar que tots siguem U: un sol ramat, una sola comunitat, una sola Església i ens ha enriquit amb una joiosa varietat de dons. No ens vol uniformats però sí units en un sol amor, una sola fe i la mateixa esperança. Tant de bo que les diverses esglésies o confessions cristianes, avui dolorosament i escandalosament dividides, recuperem la unitat en l’amor que Jesús somnià quan comptà amb nosaltres. “Que tots siguin u, perquè el món cregui que m’has enviat.”

Tipus recurs pastoral: