Diumenge I d'Advent

L’advent és una invitació a vestir-nos de Jesús

1. Advent vol dir arribada, adveniment, vinguda. Una vinguda esperada, però sense que se’n sàpiga quan ni on. Com un lladre, diu Jesús. Hi evoquem la vinguda de Jesús a Betlem llargament anunciada. I n’esperem la vinguda definitiva que deixarà el nostre món definitivament adobat. I entre una vinguda i l’altra, esperem trobar-nos amb Jesús ara i aquí.

2. Alerta, que hi ha una petita trampa. Mentre celebrem l’ahir i esperem el demà, podem dormir plàcidament somiant en àngels o en dimonis que ens distreguin de l’ARA i AQUÍ que és on i quan ens trobarem amb Jesús que ve.

3. De fet a l’evangeli d’avui Jesús no hi anuncia pas la fi DEL món sinó la fi d’UN món. Hi diu que la seva vinguda serà d’allò més discreta i imprevista. Com els dies de Noè, diu Jesús. Noè preparà l’arca on refugiar-se ell i tots els animals domèstics i feréstecs per quan vingués el diluvi. Mentrestant la gent feia la vida normal, treballant honradament, casant-se, menjant i bevent i divertint-se, tot rient-se de Noè. Si fa no fa com nosaltres ara: anem a missa, o al futbol, o a la feina o a les infinites diversions que ens atreuen a cada cantonada. ¿Us heu fixat que la secció de cultura dels mitjans se’n va tota en espectacles i diversions i esports i en novel·les i altres distraccions? Vivim alienats, fora de nosaltres.

4. Vingué el diluvi, vingué el terratrèmol espantós, vingué el tsunami imprevist: morts i ferits i gent salvant-se pels pèls i cases caient unes damunt les altres i unes poques quedant intactes o quasi. Moltes persones es trobaren de sobte que Déu el demanava comptes de la seva vida. Si s’ho haguessin pensat abans... És que el lladre no avisa, diu Jesús. Per això cal estar ull viu i alerta.

5. És ara que ens juguem la salvació, és ara que ens relacionem amb Déu, amb les persones, amb la naturalesa. La ignorància del dia i de l’hora topa amb la certesa que el Fill de l’Home vindrà. Més encara: ja el tenim aquí disfressat de foraster, de migrant, de malalt, de marginat...

6. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Vindrà a l’hora que no us penseu. És el que recomana sant Pau: Vetlleu. Sigueu conscients dels moments que viviu. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Aquestes paraules convertiren el qui fou més endavant sant Agustí. Comporteu-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, i de tot allò que ens distreu de l’essencial. Autodomini. Fora renyines i enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

7. De fet l’advent és una invitació a vestir-nos de Jesús. Tot l’any litúrgic amb la missa de cada diumenge és una invitació a prendre consciència del que som i del que volem ser com a cristians. Viure desperts i anar-nos posant cada cop més guapos, segons el model Jesús. Des de les palles del pessebre fins al calvari i el diumenge de Pasqua i el de Pentecosta amb el regal de l’Esperit Sant.

8. Isaïes ens proposa una tasca esplèndida per aquest advent. Primer, acceptar la invitació del Senyor a caminar a la seva llum. Segon: parar l’orella i el cor al seu ensenyament per aprendre els seus camins amb una proposta positiva: convertir les espases en relles, les llances en falç. Convertir les armes destructives, tot allò que ens destrueix i destrueix, en elements de construcció. L’enginy que posem a mantenir les nostres diferències posar-lo en la construcció de la pau basada en l’amor i la justícia, en la llibertat i la germanor. És poc el que podem fer en un món de tantes guerres, de tant d’odi i de tants interessos. Però podem proclamar en els nostres ambients el missatge que ressonarà la nit de Nadal: Pau als homes en qui Déu es complau. Proclamar la certesa que Déu ens estima. Mirem de mostrar-nos-en dignes.