Diumenge II d'Advent

Esperar el que Déu ens promet, no pas allò que nosaltres esperem

1. Per què és tan important la Bíblia? Ens ho diu Sant Pau: Sí; tots aquests escrits de l'antigor, han estat escrits per a la nostra instrucció: així, gràcies a la constància i el coratge que donen les Escriptures, podem mantenir ferma l'esperança.

2. És així com mantenia viva l’esperança del seu poble Isaïes: brota un plançó meravellós de la soca mig morta de Jessè. Quan semblava que tot s’havia acabat, sorgeix de sobte un descendent de David, que tindrà la força i la valentia del seu pare, la saviesa de Salomó, i la profunda reverència i obediència al Senyor dels Patriarques Abraham, Isaac i Jacob.

3. Aquest rebrot de David implantarà la justícia posant-se descaradament a favor dels desvalguts i dels pobres del país i els salvarà de la mort. Reconciliarà l’home amb la naturalesa segons el projecte de Déu quan el creà. Isaïes ho descriu així de poèticament: El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà.

4. Joan Baptista, vestit com Elies i amb el seu alè profètic, ve a preparar el camí del Messies. Déu es disposa a intervenir en la història humana, però no pas com nosaltres ho somiem, sinó segons el seu projecte d’amor.

5. La gent senzilla i oberta de cor, que respon a la crida del Baptista reconeix les seves malifetes i es fa capbussar al riu Jordà disposada a caminar pel camí nou de la salvació: deixar-nos estimar de Déu i aprendre a estimar els altres.

6. Però hi ha gent d’una altra mena: molt segurs d’ells mateixos. Saben on tenen la mà dreta i la mà esquerra i no necessiten que ningú els ensenyi res. Eren el fariseus –gent santa– i els saduceus –gent influent en el Temple i en la societat–. Es creuen que són els únics fills d’Abraham, molt per damunt de la pleballa que es fa batejar i necessita convertir-se. Què faria Déu sense ells?

7. Doncs no. No són fills d’Abraham. Són una nissaga d’escurçons, de la mateixa estirp de la serp que enganyà Adam i Eva al paradís. Són arbres de molta fullaraca i pocs fruits. Alerta, doncs! La destral apunta a la seva rel. Déu no els necessita. Déu pot fer sortir fills d’Abraham fins de les mateixes pedres.

8. El baptisme de Joan és d’aigua només. El centre és Jesús, el Messies i el Profeta. Tot i la seva insignificança aparent, ell és tan important, que Joan es consideraria més que honorat si podria descordar-li les sandàlies, que era una feina pròpia d’esclaus.

9. Parla d’un baptisme de foc. El foc de l’Esperit Sant. El foc crema la palla i purifica l’or. No cal tenir-li por. El que cal és estimar la veritat i aprofitar la crida de Joan per preparar el camí del Senyor. Agrair les coses bones que anem redreçant la nostra vida segons les exigències del baptisme.

10. Que el Déu, font de la constància i del coratge, us atorgui de viure en harmonia entre vosaltres, seguint l'exemple de Crist Jesús. Així, tots plegats, i a una sola veu, lloareu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.