Diumenge III d'Advent

Advent és temps d’esperança

1. Teòfil d’Antioquia, un apologeta del segle II, escrivia: “Si tu em deies: Mostra’m el teu Déu, jo et diria: mostra’m tu el teu home i jo et mostraré el meu Déu”. Però has de tenir ulls de l’ànima per veure-hi i orelles del cor obertes per senti-hi.

2. Joan Baptista havia patollat perquè els seus oients es convertissin i es preparessin per rebre el Messies que ja era a les portes. Era convincent i enèrgic, tou i manyac amb la bona gent ben disposada a fer el canvi espiritual i a confirmar-lo amb la immersió al riu Jordà. En canvi parlava sense miraments a les autoritats religioses que venien a sentir-lo. Davant el reietó Herodes es mostrà inflexible. Vivia una situació escandalosa que desmoralitzava la gent. I es guanyà la presó.

3. Amb el seu temperament viu i fogós connecta millor amb la imatge de Déu jutge exigent que molts profetes anunciaven. Coneixent l’”home” Joan comprenem millor la seva imatge de Déu. En canvi, Jesús, suau i humil de cor, reflecteix el rostre amable de Déu Pare: “Compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. Jesús fa seu el profeta Isaïes: Es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.

4. Joan, a la presó, té temps de recordar, reflexionar i pregar. Quan rep notícies de Jesús, se sent un xic desconcertat. Ell l’ha presentat com “el qui ha de venir”, el salvador esperat, però amb la destral apuntant a la soca de l’arbre per tallar i tirar al foc el que no llevi fruit. Joan s’ha jugat el tipus per l’honor de Déu. I Jesús... Jesús no actua amb la contundència que ell n’esperava.

5. Els missatgers de Joan li transmetran les paraules de Jesús. Anuncieu-li això que veieu i sentiu: «Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova. Feliç el que no quedarà decebut de mi». Joan es capaç de pensar, recordar i pregar. Tenia els ulls i el cor obert. Jesús té raó. Actua en sintonia amb el Pare compassiu i benigne que també descrivien els profetes, que Joan tan bé coneixia. Segur que Joan va trobar la pau que necessitava.

6. Jesús fa un gran elogi de Joan. No és una canya sacsejada pel vent. És tot un home, de conviccions fermes, de vida austera. I lliure. Sense por. Un profeta? I Tant! imés que profeta! D’ell diu Malaquies: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí”. I més encara: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista. La seva missió és única.

7. Ja és aquí el qui esperàvem. És enmig de vosaltres i no el coneixeu. Joan assenyala com a present el qui altres profetes havien anunciat per a un futur llunyà. I tanmateix el més petit al Regne de Déu és més gran que ell. El cristianet més menut ja gaudeix com a present d’allò que Joan anunciava.

8. Advent és temps d’esperança en la vinguda del Senyor i volem que sigui ben aviat. “Mentrestant tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor”. És la recomanació de sant Jaume. La paciència del pagès que espera les pluges primerenques i tardanes que assaonin la terra. Amb una esperança activa: preparant la terra, llaurant-la, sembrant-hi la llavor i seguint amorosament com germina i creix, s’espiga i madura.

9. El nostre procés d’esperança passa per tenir el cor obert a Déu i als germans en la vida de cada dia: cuidant la convivència, llimant les aspreses, evitant judicis i prejudicis, acompanyant els qui es troben sols o cerquen el sentit de la vida. Preparats per respondre als qui ens preguntin: El Jesús que esperem per Nadal és el “Déu amb nosaltres” o n’hem d’esperar un altre? ¿El trobarem en el consumisme salvatge o a la llum de l’establia? Sí, trobarem Jesús al bressol acomboiat de Josep i Maria i escalfat, si cal, pel bou i la mula, que no hi entenen gaire res però hi són.