Baptisme del Senyor

Déu el proclama el fill, l’estimat, en qui Ell es complau

1. El Mar Roig i el riu Jordà representen el baptisme que el poble d’Israel alliberat de l’esclavatge d’Egipte i a punt d’entrar la terra promesa varen rebre sota el guiatge de Moisès o de Josué. Jesús, el bon fuster de Natzaret abans de res, es presenta al Jordà perquè Joan el bategi, i l’introdueixi a la seva missió. Joan s’hi resisteix. Jesús li recorda que aquest és l’encàrrec que ha rebut de Déu.

2. Al Jordà, el cel, tancat a la profecia des de segles, s’obre i en davalla l’Esperit Sant. I com un colom es posa sobre ell. I la Veu del Pare -el Pare mai no es presenta visiblement- el proclama el fill, l’estimat, en qui Ell es complau.

3. Aquests mots tan curts, evoquen Salm 2,7: Tu ets els meu Fill, l’Estimat, l’únic, com ho era Isaac per a Abraham Gn 22,2, Estic molt content de tu, com el Servent de qui parla Isaïes 42,1. Actuarà amb profund respecte per les persones. Sense crits ni amenaces, sense esclafar la canya esquerdada, salvant la poca llum del ble que fumeja.

4. A l’Evangeli, el baptisme de Jesús assenyala el principi de la seva activitat i els Fets dels Apòstols posen en llavis de sant Pere quan es troba amb la família del centurió Corneli. S'inicià a Galilea amb el baptisme que Joan va proclamar. Em refereixo a Jesús de Natzaret, que Déu va ungir donant-li l'Esperit Sant i la força salvadora; i així, passà fent el bé i guarint tots els qui es trobaven sota el domini del diable, perquè Déu era amb Ell.

5. En la Litúrgia l’epifania o manifestació de Jesús al món comprenia tres celebracions: la festa dels savis d’orient, el baptisme i el diumenge vinent les noces de Canà.

6. Recordem el nostre baptisme. Vàrem ser capbussats en la vida de Déu Pare, Fill i Esperit Sant i ungits per continuar en la nostra vida cristiana la vida i l’obra de Jesús. Passem com ell per la vida fent i escampant el bé i superant allò que no ens deixa ser persones, creades a imatge i semblança de Déu.