Diumenge II de durant l'any

Gràcies a Jesús tots ens podem adreçar a Déu com a Pare nostre

1. Us saludo com sant Pau els cristians de Corint. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Perquè sou l’església de Déu, arrelada en aquesta ciutat, en aquest barri concret. Jesucrist us ha pres com a possessió seva i compta amb vosaltres per fer arribar la seva bona nova pertot arreu. No esteu sols: esteu units a tots els qui pertot invoquen el Nom de Jesús que és el Senyor nostre i de tothom.

2. I encara les paraules d’Isaïes: El Senyor us estima des de sempre i us encarrega que feu obra de pau i d’unió en el vostre entorn. Estic tot cofoi de vosaltres. Compto amb la vostra llum per il·luminar no només els de la vora, sinó perquè, unint la vostra llum a les llumetes de tants cristians creients, il·lumineu el món.

3. Jesús, que és Llum del món, ja és enmig de vosaltres, diu Joan Baptista, però no el coneixeu. És un personatge de carn i ossos i està sempre en camí. Guiteu-lo ara que s’acosta. «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.

4. L’expressió Anyell de Déu al·ludeix el Servent sofrent de qui parla el profeta Isaïes: El Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres. Quan era maltractat, s’humiliava i no obria la boca. Com anyell portat a matar, ell callava i ni tan sols obria la boca. És també l’anyell Pasqual, alliberador, símbol de la redempció d’Israel.

6. El “món” representa aquí el conjunt de forces organitzades contra Déu i el seu projecte d’amor proclamat per Jesucrist. Aquest “món” té un objectiu: destruir l’obra de Déu servint-se de la mentida. És com l’encarnació del diable, de qui Jesús diu: és mentider i pare de la mentida. Des del principi malda per destruir l’obra de Déu matant, destruint: l’home i la dona. És el drama del paradís i la tragèdia de la humanitat. El pecat del món el poden cometre i no paren de cometre’l ateus o agnòstics o catòlics de tota la vida. Jesús fou bandejat i enviat a la creu per gent sàvia i carregada de bona/mala fe que se serviren de la mentida per ordir un judici condemnatori contra Ell.

7. Com lleva Jesús el pecat de la humanitat? Ple de l’Esperit Sant, assumí la condició humana amb tota la seva història sense rebaixes. Amb plena fidelitat al projecte Déu. Entrant en el joc i en el xoc de les relacions sociopolítiques, anunciant el projecte d’amor del Pare, renunciant a tota violència, posant-se descaradament del costat dels febles, nens, dones, prostitutes, pecadors, publicans, marginats de tota classe i proclamant que la llei és feta per a l’home, no pas l’home al servei de la llei. Fent el bé i perdonant. Ens fa fills i ens fa germans.

8. És així com capgirà la història i donà sentit a la vida fins als qui no el tenien. Crist vingué no pas a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presència. Identificant-se amb cada persona incompresa i perseguida, humiliada i maltractada pels homes o per la vida, patint i caminant amb ells. I donar-li la consciència de la seva dignitat d’imatge i semblança de Déu. Compendià tots aquests valors posant en el nostre cor i als nostres llavis la pregària del Pare nostre.