Diumenge III de durant l'any

Jesús cerca col·laboradors per l’anunci de la bona nova

1. Jesús, després del seu pas pel desert, emprèn l’anunci de la bona nova: Convertiu-vos, que el Regne de Déu és a prop. És urgent desvetllar la gent mal acostumada a viure a la fosca.

2. Té molta feina i surt en cerca de col·laboradors. Els troba entre els pescadors i entre els publicans. I fins entre els zelotes. Tots estan capficats en coses molt urgents... Cal posar a punt les xarxes. Ens hi va la vida, oi? Jesús se’ls mira i els admira i tot. Però... i el regne de Déu?

3. Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes. No se l’esperaven aquesta Pere i Andreu, Jaume i Joan. Apa. Seguiu-me. Són generosos. Ho deixen tot, barca, xarxes, fins el pare Zebedeu i segueixen Jesús, el mestre itinerant, que ensenya a les sinagogues i mostra que Déu es disposa a intervenir en el món. Ho mostra interessant-se pel poble senzill: malalts, marginats, pecadors i pobres de tota mena. Déu els estima.

4. Per això cal la conversió: un capgirament de l’escala de valors. Pere ho ha entès: la barca, la casa, les xarxes ja no són propietat exclusivament seva. Des d’ara, Jesús compta amb la barca i amb la casa de Pere. Pere posa la seva persona i tot el que té a disposició de Jesús i de les seves causes. Aquesta és la conversió necessària per seguir Jesús.

6. Obrir el cor a Déu i als germans. Mirar el món i els altres amb ulls nous i estimar-los amb cor nou: Com Déu i Jesús i com Pere i Marta i Maria i Mateu i Zaqueu miren i estimen.

7. Avui Jesús no visita l’estany de Genesaret. Visita la seva Església... I en troba moltes i cadascuna de més bona i més acollidora que l’altra. Hi veu tot de gent ocupada en el culte, en l’estudi, la catequesi, Càritas, els sagraments, la missa del pollet i del gall. I amb tants punts de llum, Jesús veu molta gent malmenada com ovelles sense pastor. I tants de pastors i pastores i pastorets centrats en el seu ramadet...

8. Jesús no ho entén. Abans d’anar-se’n d’aquest món, pregava: Pare Sant, que tots siguin U. Així el món comprendrà que m’has enviat. (Jn 17, 11.21.22) On és la unitat per la qual pregava el Pare? La nostra desunió el fa quedar malament davant el món. El fem quedar malament... Pau s’esgarrifava sentint els cristians de Corint: «Jo sóc de Pau». «Doncs jo, d’Apol·ló». I «Jo, de Quefes». I jo? «Jo, de Crist.» Crist està dividit? Això no pot ser. Em fa l’efecte que tots els cristians i totes les esglésies estem en una situació falsa. No és pas això el que Jesús vol.

10. Convertiu-vos, ens diu. Deixeu-vos de xarxes i de grans projectes vostres i SEGUIU-ME. No us centreu en el vostre grup gros o petit. El centre és Jesús. I digueu plegats el Pare nostre. Com fills del mateix Pare i germans de Jesús. El podeu resar desunits?

11. I mentrestant què? Si no ens entenem pel llenguatge, entenam-nos per l’amor, deia Ramon Llull. Hi podem fer res? Sí i molt: primer, pregar i mirar amb els ulls de Jesús i estimar amb el seu cor. Segon: no veure un rival o enemic en el qui practica una “religió” diferent de la meva. Tercer: aprendre d’allò que els altres tenen: la celebració festiva i joiosa. La lectura de la Bíblia. El baptisme rebut conscientment, com una llavor que he de conrea r i fer créixer...

12. Si després de tot això escolto i em prenc amb més esperança que mai la pregària de Jesús: QUE TOTS SIGUIN U hauré posat el meu gra de sorra en la tasca necessària d’assolir la unió de totes les esglésies en una de sola, formant un sol ramat sota el guiatge de l’únic PASTOR, Jesucrist.