Diumenge IV de durant l'any

Benaurats els pobres

1. Jesús s’adreça a una multitud de malalts de tota mena: endimoniats –persones desestructurades, epilèptics i paralítics, coixos i cecs–, i els guaria. A aquesta colla de gent Jesús els diu: sou la nineta dels ulls de nostre Senyor. Benaurats els pobres i els qui ploren, el afamats i assedegats, i els perseguits…

2. En l’ambient religiós d’Israel, es podia entendre força bé aquest llenguatge. Era propi dels profetes com Sofonies en la lectura primera d’avui. Els pobres eren les persones humils i senzilles que miren d’ajustar-se al que Déu vol. Per això no cometen injustícies ni menteixen. I per això es fan mal veure dels injustos i dels mentiders.

3. I com que són tan manyacs, són també víctimes de l’opressió o el menyspreu dels poderosos. No tenen on repenjar ni en qui. Per això es refugien en el Senyor, que fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam i deslliura els presos. Quan Jesús proclamava les benaurances, la gent que l’escoltava, es posava contenta perquè sabien que eren els pobres segons del cor de Déu.

4. Els corintis no s’ho creien gaire: tenien una mentalitat ben pagana i uns valors ben diferents. No els entrava el misteri de Crist crucificat. No tenien autoestima. No s’estimaven ells mateixos. Gairebé tots d’extracció humil. N’hi havia també que eren esclaus. I pocs podien presumir de grans estudis. Per això admiraven i envejaven els savis, els rics, els poderosos, els de bona família. No s’adonaven que les meravelles que veien amb els seus ulls a Corint eren realitzades justament per gent com ells: ignorants i pobres, sense gran relleu social, sense cap pes enlloc. I tanmateix Déu els havia escollit per destituir els qui es creien ser alguna cosa. Perquè ningú no pot gloriar-se davant Déu.

5. Als corintis no els entrava el misteri de Crist crucificat. No entenien el missatge i el programa de Jesús quan proclamava la manera de regnar de Déu. Quan intervé en el món, ho fa prenent descaradament partit pels pobres i pels qui ploren, pels qui passen fam i pels perseguits i els marginats. Jesús els proclama benaurats no pas pel fet de ser pobres, sinó justament perquè Déu se’n preocupa per deslliurar-los de la seva situació d’opressió o marginació.

6. Déu és Pare de tots i no pot suportar que mentre uns pocs s’aixequen tips de taula, una bona part s’ha quedat amb gana i una altra bona part no té ni un rosegó de pa sec per posar-se a la boca ni quatre parracs per fer-se un vestit. Déu no és neutral. Pren decididament i descaradament partit pels pobres i pels marginats, els malalts i els pecadors.

7. Però Déu no actua directament. Per això proclama benaurades persones compassives i solidàries, apassionades per la veritat i la justícia, d’un cor net i generós i lliure d’ambició i de dolenteria, que posaran allò que saben, tenen i poden a favor dels qui ni poden ni tenen ni saben. Ells són la mà dreta del Pare que a través d’ells dona pa als famolencs, eixuga les llàgrimes dels qui ploren, i posen esperança en els qui l’han perduda.

8. I és curiós, tota aquesta gent compassiva, de cor net i generós i amiga, seran malvistos i perseguits i calumniats. Perquè fan nosa als opressors, als tirans i als egoistes, que no poden suportar que ningú els creï mala consciència mentre s’aprofiten de la misèria dels altres per engreixar el seu compte corrent.

9. Si sou malvistos per la vostra fidelitat a Déu i als germans, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

10. Aquest diumenge porta un gran consol i un bon estímul a tots els qui dediqueu temps en favor dels necessitats, sigui a títol personal, sigui com a membres de Càritas i altres associacions semblants. Esteu en la línia de Déu. Esteu realitzant el programa de Jesús. Sou Jesús que ara i ací passa pel nostre poble fent el bé.