Diumenge V de durant l'any

En veure el bé que feu, coneixeran la bondat del Pare del cel

1. Una frase lapidària de Planí el Vell diu: Nihil esse utilius sale et sole. No hi ha res més útil i necessari que el sol i la sal, la llum i la sal. Jesús ens diu que això tan útil i necessari ho som els cristians per al món. Som 1) La sal de la terra 2) La llum del món 3) La ciutat encimbellada. Gairebé res.

2. La sal era antigament un bé escàs i car. Quan parlem de salari pensem en la ració de sal, paga, sou... Hi havia la via salària, la ruta de la sal com parlem de la ruta de la seda. Serveix per amanir. Era també signe d’hospitalitat. Abans del bateig els catecúmens rebien la sal. El foraster que arribava a una casa, li oferien pa i sal. Negar el pa i la sal era signe d’enemistat. La sal també conserva. Tots sabem què és la cansalada, oi? I com que conserva, la sal significava la fermesa d’un contracte. Era una aliança segellada amb sal (Nm 18,19). I preparava per un sacrifici a Déu.

3. Perquè la sal faci el seu efecte s’ha de barrejar: si n’hi ha massa, malament. Si n’hi ha poca, malament també. Només s’hi coneix quan en falta o quan en sobra. Un pensament de sal fa meravelles. Així ha d’actuar el cristià. S’hi ha d’implicar. No quedar-se al marge de la vida cristiana o de la societat. Tots coneixem persones molt senzilles i humils. Sembla que no hi són. Però quan se’n van o es moren ¡com les trobem a faltar! Eren discretes com la sal.

4. Sou la llum del món. La llum il·lumina. La llum no sap que en fa. En fa i prou. De sant Joan Baptista, Jesús en deia que era un llum encès, que il·luminava bo i cremant-se. Claror i discreció també. Però no es pot amagar. La posem en un punt alt perquè il·lumini. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que feu, coneixeran la bondat del Pare del cel.

5. El cristià que es prengui seriosament les benaurances, sense ni adonar-se’n, és sal i llum: Com que se sent pobre, no es creu més que ningú. És de condició suau, dòcil; ni esquerp ni agressiu; és net de cor, capaç de percebre Déu i veure’l en les persones; lluitador en favor de la pau personal, familiar, veïnal, nacional, internacional.

6. Som encara una altra cosa: una ciutat encimbellada no es pot camuflar. Trobo que Jesús pensava en les ciutats de refugi on s’acollien fugint de ser víctimes de la venjança els qui havien fet mal a algú sense voler. El cristià és acollidor. Com Jesús: veniu a mi... Amb tants de refugiats com hi ha, avui les ciutats de refugi –els cristians de cor oberts i acollidors–, són necessaris com mai.

7. Val la pena ser cristià. Penseu tanmateix que es tracta més de ser que de fer. Si fem coses, posem ànima i cor en allò que fem. Com Jesús. Com Maria i Josep. Com la llum, com la sal, com ciutats dalt d’un cim.

8. L’oració de Sant Francesc conté com a pregària allò que som com a cristians: llum i sal i ciutat de refugi.

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.