Diumenge VI de durant l'any

Jesús ens anima a ser profundament respectuosos amb la vida, amb l’amor i amb la paraula

1. Una escriptora encapçalava així el seu article: he avortat, he adulterat... M’estranya tanta frivolitat. Suposo està contra la pena de mort. I que detesta la mentida i la hipocresia. Però sense adonar-se’n ha mentit –ha fet el salt al marit– i ha eliminat una vida comptant o no amb ell. Diu Jesús que el diable des del principi és un mentider i pare de la mentida. I des del bell principi intenta la destrucció de l’ésser humà.

2. Imaginem-nos que Jesús es presenta al congrés de diputats amb tres pancartes: no mataràs. No adulteraràs. No juraràs. O en positiu: Respecta la vida, respecta l’amor, respecta la paraula. El xiularien? No necessàriament. Jesús els felicitaria per afrontar uns problemes que afecten ciutadans de tota mena. Però els aconsellaria que parlessin de responsabilitat i de respecte a la consciència que està per damunt de tota llei.

3. Però no es faria enrere i mantindria les tres pancartes: NO MATARÀS, NO ADULTERARÀS, NO DIRÀS FALSOS TESTIMONIS NI MENTIRÀS. Això val per tothom.

4. NO MATARÀS. Caín, On és el teu germà Abel? –No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà? –Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra! Després de dos mil anys veiem democràticament eliminada la pena de mort. Però s’han reservat el dret de vida o mort en tres camps. En interrupció de l’embaràs o en diran eutanàsia, sense dir que tals interrupcions tallen el curs d’una vida. O la guerra. Armar-se amb les armes tan sofisticades que destrueixen les cases però salven les persones. Com que la mort sona malament, l’emboliquem amb la mentida. Continuem fent el que el nostre pare el diable feia des del principi: Enganyar i matar.

5. Jesús va més enllà: respecta la vida que és el primer do de Déu. Estima l’altre com a tu mateix. Tracta’l com tu vols ser tractat. No menystenir la dignitat de l’altre a ultratjant-lo amb l’insult verbal, a anul·lant-lo amb la calúmnia i a destruint-lo moralment encara que no se l’elimini físicament. Ens omplim la boca amb la presumpció d’innocència. Però abans d’un judici just, el reu ha passat per la pena dels mitjans de comunicació.

6. Jesús és molt clar. No ens podem acostar a combregar o a pregar estant barallats amb el proïsme. Donem avui tot el seu sentit al gest de donar-nos la pau abans de combregar. Benaurats els qui treballen per la pau. Són verament fills de Déu.

7. Jesús planta avui una segona pancarta: no cometis adulteri. Respecta l’amor humà. L’home i la dona no són objectes d’usar i llençar. L’amor matrimonial en les seves diverses formes és una relació de persones adultes senceres. Res de mitges taronges… Són dues persones senceres que comparteixen des de la seva llibertat i autodomini un mateix amor i un sublim projecte de vida. No es tracta d’un joc d’adolescents, de persones immadures. Quan me’n canso l’arracono… No es tracta de mascles o femelles sinó de persones. Esgarrifa la freqüència de crims masclistes o no.

8. Per protegir la dona repudiada, Moisès ordenava donar-li un document on constés la seva llibertat en front de l’exmarit. Era una defensa necessària, llavors i ara. Però Jesús manté el projecte de Déu quan creà l’home i la dona a imatge i semblança seva fins a convertir el matrimoni en sagrament, signe visible, del seu amor. ¿I quan trobem els casos concrets en què l’ideal no ha estat possible i s’ha trencat la relació ? No jutgéssim ni condemnéssim. Sense frivolitzar per això l’amor humà. Qui som nosaltres per jutjar? Déu ens ha cridat a viure en pau! (1Cor 7,15)

9. I una tercera pancarta: Respecta la paraulaque és l’expressió de la teva honradesa i de la teva qualitat moral. El jurament suposa que no ens fiem de l’altre possiblement perquè no ens refiem de nosaltres mateixos. I pensem que posant Déu per testimoni, –o el “meu honor”– la nostra paraula tindrà més valor. Trobo bé que els qui accepten un càrrec ja no jurin per Déu o per Evangeli o per la constitució. Almenys ens estalviem que prenguin el nom de Déu en va. Però encara m’empipa més quan el personatge jura pel seu honor i encatifa el seu govern amb la mentida com a norma acceptada a tots els nivells.

10. De pecats en farem sempre. Però no els dissimulem ni els rebaixem ni els justifiquem. Com a homes i dones cabals, Jesús ens anima a ser profundament respectuosos amb la vida, amb l’amor i amb la paraula. Possiblement la nostra vida econòmica, social i cívica canviaria radicalment. Per què no provar-ho?

11. Recordem les paraules del Siràcida. Comença amb un crit de llibertat: Si tu vols, guardaràs els manaments: ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. Tens al davant la vida i la mort: et donaran allò que voldràs. Déu no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar. Com qui no vol, el Siràcida afirma la nostra llibertat i la nostra responsabilitat. Impressionant. Podem sembrar el jardí de flors o podem deixar sembrat de sal el nostre terrer perquè no hi neixi ni floreixi res de bo.