Diumenge I de Quaresma

Jesús supera les temptacions il·luminat per la llum i la força de la Paraula

1. Avui sembla que el protagonista és el diable... El diable temptant Adam al paradís, tombant-lo i alhora introduint el pecat i la mort en el món. D’ell dirà Jesús que el diable és assassí de mena, mentider i pare de la mentida... I introductor de la mort.

2. I amb la mentida disfressada de pensaments i mots bíblics es presenta a Jesús ara que el veu en hores baixes: mort de fam i de set en el desert... on ja hi porta dies i dies... El diable veu que és un personatge estrany... Espieta com és, sap què n’ha dit de Jesús sant Joan Baptista. Però no s’ho creu: ¿Fill de Déu el fins ara fuster de Natzaret? I ho prova. Es fa aquest raonament: Si no és fill de Déu, no cal patir-hi. Aviat li veuran la llauna... Però si ho és... En aquest cas fer de manera que ho sigui, però no pas com el Pare Déu vol, sinó com la gent voldria que fos. I li fa tres propostes concretes, avalades totes amb un verset de la Bíblia. Li fa tres recomanacions:

3. 1) Converteix les pedres en pa... Posa al teu servei el poder messiànic. 2) Cerca el triomf fàcil i espectacular. Tira’t daltabaix del temple... I tothom quedarà corprès veient com els àngels t’alliberen de la patacada mortal...3) Ras i curt: pacta amb mi, repartim-nos el món... Tot serà teu si et prosternes davant meu i m’adores...

4. Jesús supera la temptació il·luminat per la llum i la força de la Paraula... Demostrarà que és fill de Déu essent totalment fidel a la seva condició humana, sense cap privilegi, capaç de passar fam i set i de suportar la suor de llargues caminades i entrant de ple en el joc i en el xoc de les llibertats... fins a la creu...

5. Té consciència que la seva missió és ensenyar els homes i les dones a ser homes i dones. Ell és el nou Adam, l’home nou, el mateix que el Pare somià quan creà els éssers humans a la seva imatge i semblança.

6. Jo, cristià, avui, entro amb Jesús al desert del temps quaresmal... També hi seré sotmès a prova.En el fons, el diable pretén de nosaltres una cosa: que deixem de ser cristians si ho som, o bé, si malgrat tot ens mantenim deixebles de Jesús, que siguem cristians mediocres, persones de nyigui-nyogui, sense suc ni bruc. Sal que no sala, llum que fa fum, sol que no il·lumina, pluja que no rega. Amb això ja en té prou. Doncs no. Jesús ens ensenya el camí.

7. I m’ha ensenyat el camí: una bona relació amb les persones, especialment les més vulnerables, una bona relació filial amb el Pare amb la pregària iamb una bona relació ecològica, el dejuni en les diverses formes.