Diumenge III de Quaresma

La dona deixa el càntir i corre a dur la bona nova als conciutadans

1. La samaritana és una dona assedegada d’aigua, d’amor i de saber. Vora el pou hi troba un personatge amb tota la traça de rabí jueu. Queda parada que li demani aigua: Tu em demanes beure a mi, dona i samaritana? Se sent segura. Pot fer xantatge al mestre. El sabrà moltes coses, però si jo vull el faig morir de set.

2. El Mestre li promet dolls d’aigua d’una qualitat superior. Vol dir? És més gran que el patriarca Jacob? No té galleda i el pou és fondo. L’aigua que jo li donaré esdevindrà una deu interior que li donarà la vida eterna

3. Quina sort. Dóna-me’n d’aquesta aigua. Ara és ella la qui demana. Saps que és pesat a ple migdia venir a fer aigua al pou i tornar carregada a la vila amb la gerra al cap?

4. Crida el teu marit... –No en tinc. Com que no? N’has tingut cinc i el que ara passa per ser-ho no ho és. La dona té set d'amor i mira de saciar-la com sigui. Això dels marits té més suc que no sembla.

5. En efecte, hi ha un rerefons simbòlic interessant. A la Bíblia, Israel és l’esposa de Jahvè. Quan se’n va amb altres déus, esdevé adúltera. Samaria ha tingut en la història cinc déus –cinc marits– i el culte que ara dóna a Déu és cismàtic, il·legítim. Crida’l tanmateix.

6. Ets un profeta. La samaritana té set de saber. Suara parlava de marits. Ara es preocupa per una qüestió de culte. Qui té raó: els samaritans que adoren Déu al Garizim o els jueus que l’adoren a Jerusalem? Ara com ara la raó està de part dels jueus, li fa Jesús. Però això s’ha acabat: Déu és Esperit i vol adoradors impulsats per l’Esperit, que amb Jesús se li adrecen com Abbà, Pare.

7. Déu és adorat, conegut i estimat a on n’hi ha un que digui de cor el Parenostre. El temple, el centre de culte és Jesús ressuscitat que es fa present on n’hi ha dos o tres de reunits en el seu Nom. Sempre que contraposem un lloc de culte a un altre, som al temps de la samaritana. L’Església som les persones, no pas els edificis.

8. He trobat el Messies! La dona deixa el càntir i corre a dur la bona nova als conciutadans. Evangelitzada esdevé evangelitzadora. Mentrestant Jesús es queda sense aigua i sense l’entrepà que li porten els deixebles. El seu aliment és fer la voluntat del Pare que ara li posa davant els ulls uns esplèndids sembrats a punt de sega.

9. Queda’t amb nosaltres, li demanen els samaritans. I Jesús s’hi queda un parell de dies. La Samaritana ja es pot retirar. Ells mateixos reconeixen que té raó. Jesús fa honor al seu nom: és Jesús, el Salvador del món. És Emmanuel, Déu amb nosaltres.

10. Senyor Jesús, també nosaltres tenim set i fam no pas de d’aigua i de pa, sinó fam d’escoltar la teva paraula. Satisfà la nostra set d’aigua, d’amor i de saber.