Diumenge V de Quaresma

Jo sóc la resurrecció i la vida

1. Als diumenges anteriors Jesús se’ns ha revelat com el qui ens comunica l’Esperit Sant com un torrent d’aigua viva. També com a Llum del món. Avui ho fa com a resurrecció i vida, triomfador de la mort i garant de la vida eterna. Camí, veritat i vida.

2. I ho fa en un ambient entranyable, profundament humà. Jesús estima tendrament una família molt amiga amb noms i cognoms: Marta, Maria, Llàtzer. Plora condolent-se de la desgràcia que suposa per a aquesta família –i per a totes les famílies– la malaltia i la mort d’una persona estimada. També Marta i Maria, tan amigues, han de fer el camí adesiara costerut i exigent de la fe. La fe no allibera del patiment, només li dóna un sentit d’esperança.

3. Marta i Maria són la mateixa discreció i confiança: el teu amic està malalt. No demanen res. Només exposen que Llàtzer està molt malalt. Saben que Jesús ha hagut de fugir perquè no l’apedreguessin. Els deixebles no voldrien moure’s d’allà on són: s’hi juguen la vida com Jesús. Ell sabrà què ha de fer. Però no s’estan d’exclamar-se sentidament quan arriba quatre dies tard: Si haguessis estat aquí el nostre germà no s’hauria mort.

4. Així i tot, Marta creu en la resurrecció de la carn el darrer dia. No sap ni pot saber encara que el darrer dia ja ha arribat amb la presència de Jesús mort i ressuscitat. «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?». Marta fa la mateixa confessió que havia fet Simó Pere: Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.». És bonic pensar que la fe de l’Església, la nostra fe, descansa també sobre la fe d’una dona, Marta.

5. La mort no té la darrera paraula. Jesús s’hi encara fermament: Llàtzer, surt fora. Deslligueu-lo! El diumenge passat llegíem l’himne de la carta als Efesis: "Desvetlla't, tu que dorms, i aixeca't d’entre els morts. I Crist t'il·luminarà". La raó ens la diu sant Pau adreçant-se als cristians de Roma: Si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

6. No, la mort no té la darrera paraula. El mot cementiri vol dir dormitori, on els cristians dormim el son de la pau esperant la resurrecció. Ara parlem del ”tanatori” És un mot tancat. Mortuori. Evoca la mort sense cap finestra oberta a l’esperança. Tot s’acaba ací.

7. El problema de si els morts ressusciten ja el tenien els primers cristians. I sant Pau ho escriu als cristians de Corint. Són textos molt bonics però no els llegim gaire. Fem un esforç per entrar-hi amb una lectura pausada, connectant amb l’Esperit Sant que viu en nosaltres i ens faci sentir la paraula de Jesús: Llàtzer, surt fora.

Textos per llegir:

a)    La nostra resurrecció deriva de la resurrecció de Crist

Però, no: Crist ha passat de mort a vida, com a primícies dels qui s'han mort. En efecte, ja que la mort entrà per un home, també per un home ve la resurrecció dels morts. Oi que per culpa d'Adam tots moren? Així també en el Crist recuperaran la vida. Això sí, cadascú en el seu rang: Crist com a primícies, després els cristians, quan Ell vindrà gloriosament

b)    Com serà la resurrecció. La llavor sembrada

Però algú dirà: Com ressusciten els morts? Amb quin cos? Beneit! Allò que sembres no torna a viure si no mor primer. I allò que sembres, no és pas la planta que serà, sinó un simple gra de blat, per exemple, o de qualsevol altra planta. I Déu li dóna un cos segons ha determinat, i a cada llavor la planta corresponent.

A partir de l’experiència de cada dia.

c)    Així serà la resurrecció dels morts. Com la sembra

Així serà resurrecció dels morts. Se sembra un cos corruptible i torna a la vida, lliure de la corrupció. ¡Que és lleig el cos que se sembra! I torna a la vida gloriós. Què n'és de dèbil! I torna a la vida poderós. Se sembra un cos simplement humà, i torna a la vida transformat per l'Esperit. Com hi ha un cos simplement humà, hi ha també un cos transformat per l'Esperit.

La resurrecció és la història del gra de blat.

d)    Tots serem transformats

Mireu, us descobreixo un secret: no morirem pas tots, però tots serem transformats. En un instant, en un cluc d'ulls, al darrer toc de trompeta –perquè la trompeta tocarà– els morts tornaran a la vida per no morir mai més, i nosaltres serem transformats. Sí; cal que aquest ésser corruptible es vesteixi d'incorruptibilitat, i aquesta existència mortal, es revesteixi d'immortalitat.

Fixeu-vos en el cuc de seda. Mireu el capoll i la crisàlide ja vola.