Diumenge de Rams

Jesús visqué en plenitud la seva vida sense ultrapassar la mesura humana

1.La setmana santa comença amb la processó de Rams, que ens uneix a la colla cridanera dels infants i del poble senzill que aclamava Jesús: Beneït qui ve en nom del Senyor: Hosanna, Visca! Avui hem donat pas a l’ànima d’infant que els cristians encara conservem.

2. Sant Pau que ens ha deixat una bona guia per viure aquesta setmana. La centra tota en Jesús. Jesús, per fent-se un de nosaltres, aparcà la seva condició de Déu i es capbussà en la nostra vida humana per a ensenyar-nos què hem de fer i com hem de viure com a persones. Es buidà, diu sant Pau, es rebaixà fins a prendre la condició d’esclau. D’aquesta davallada se’n diu en grec kenosi, un anorreament.

3. L’home Jesús prengué una decidida opció pels més pobres, marginats i il·legals. S’identificà amb ells i en compartí el patiment i la mort. No vingué a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo. Ho féu identificant-se amb els més miserables dels miserables. Sum vermis et non homo. Sóc un cuc, no pas un home (Sl 22,7). La mort en creu era la més dolorosa i inhumana. Era pròpia dels esclaus. Segons la Llei de Moisès, un crucificat era un maleït de Déu. Acceptant-la Jesús ratifica que fins la vida més trepitjada i oblidada i degradada té una dignitat divina. Tenia fam, tenia set.

4. Jesús visqué en plenitud la seva vida sense ultrapassar la mesura humana ni per dalt ni per sota. Home só i humana és ma mesura, deia el poeta. I un altre deia: "Sóc home, res del que és humà no m'és indiferent". En Jesús Déu mira el món i les persones amb ulls humans i els estima amb cor humà. Més proximitat impossible.

5. Aquesta fou l’obediència de Jesús esdevingut servent i esclau. Entrà de ple en el joc i en el xoc de les llibertats i s’hi féu la pell. Amb el seu capteniment sofrí el brutal imperi de la llei enfrontant-se amb dues legalitats i fou condemnat a mort per totes dues: la legalitat imperant, la romana –dura lex sed lex– la llei no té entranyes, però és la llei– i la legalitat religiosa, que tampoc no en té.

6. La autoritat religiosa el condemnà com a blasfem: Tenim una llei i segons la llei ha de morir, perquè s’ha fet fill de Déuessent un simple home. I la legalitat romana el condemnà a la creu perquè es feia passar per rei. No era veritat. Però una mentida repetida esdevé postveritat, i és la postveritat l’argumentari en què reposa dissortadament certa justícia.

7. Jesús redueix a dos els manaments de la llei de Déu: estima Déu, estima l’altre com a tu mateix. Els ha inscrit en el cor de la persona. Sant Agustí ho diu d’una manera molt gràfica: Estima i fes allò que vols: si calles, calla per amor; si crides i et manifestes, fes-ho per amor. Si corregeixes, fes-ho amb amor. Si perdones, perdona amb amor. Que l’arrel de l’amor sigui dintre. D’aquesta arrel no en pot brotar sinó l’amor.

8. Per aquesta gran lliçó d’humanitat de Jesús, humiliat i crucificat, el Pare el ressuscità i el posà al seu costat i li donà el nom més gran que hi pugui haver: EL NOM-SOBRE-TOT-ALTRE-NOM, el nom diví de SENYOR. I així sempre que proclamem que Jesús de Natzaret, humiliat i crucificat és l’Ungit de Déu, Crist i Senyor, el Pare celestial és més conegut i estimat que mai.

9. Jesús, en aquesta setmana santa, ens esperona a viure com Ell la nostra humanitat, a treure el brill que marca la nostra identitat d’imatges i semblança de Déu. És aquesta la obediència amb què farem conèixer Déu. Amb el baptisme hem mort i ressuscitat amb Jesús. Renovem-lo un cop més a la vetlla pasqual del propvinent dissabte/diumenge. Omplim-nos i omplim tots els racons amb la melodia de les caramelles i amb la flaire de totes les flors de la Pasqua Florida.