Diumenge II de Pasqua

Anuncieu a tothom que el Pare ens estima i compta amb nosaltres

1. Aquell diumenge de la primera pasqua se semblava una mica al nostre diumenge. O potser és el nostre el que se sembla a aquell primer. Ens hem aplegat ací com els apòstols i els primers creients al cenacle. Potser fins i tot compartim la mateixa sensació de por o de fer el ridícul.

2. Anys enrere, aquest Diumenge en dèiem in albis, perquè era el dia que els batejats a la vetlla pasqual deixaven el vestit blanc rebut en el baptisme per incorporar-se de ple a la vida normal. En dèiem també de pasqüetes perquè avui les parròquies duien solemnement la comunió als malalts de la comunitat.

3. Ara… Demà... No hi ha res que corsequi tant i que tanqui tantes portes i finestres com la por. Doncs mireu, ara se’ns presenta Jesús com el primer diumenge de la història. Des que ha ressuscitat viu en una nova dimensió. Cap barrera d’espai ni de temps no el priva de comunicar-se personalment amb nosaltres. Pau a vosaltres, ens diu per apaivagar les nostres quimeres. Se’ns mostra amb les glorioses nafres de crucificat i tanmateix ens encomana una immensa alegria i ens projecta ben enllà de nosaltres mateixos. Ell ha acomplert amb escreix la missió que el Pare li confià.

4. Ara ens confia a nosaltres la tasca de continuar-la i de dur-la a terme. No diguem que som pocs i xacrosos i malavinguts i tot. Ens espera un futur meravellós. Obriu les portes a Crist, clamava el Papa Joan Pau II en la seva benedicció des del balcó del Vaticà. És cert que no podem fer gaires coses nosaltres sols. Però no ho estem pas de sols. Rebeu l’Esperit Sant, ens diu Jesús. Anuncieu la pau a tot el món. Anuncieu a tothom que el Pare ens estima, ens perdona, ens renova i transforma en llum les nostres ferides. Ens estima i compta amb nosaltres.

5. Molts cristians no han vingut a missa avui. Els pot passar una mica com a sant Tomàs… Volen veure i tocar Jesús… I ni el veuen ni el toquen. Més ben dit, el veuen i el toquen, però no el troben perquè no el cerquen on ell és: en la comunitat, en el petit o gros grup de creients, en els germans i germanes amb qui es relacionen pel carrer o a casa.

6. Potser esperen de nosaltres que els encomanem l’alegria d’haver vist el Senyor. Sant Pere deia als cristians del seu temps: No l'heu vist mai, Jesús, i us l'estimeu. No el veieu encara, però hi creieu, i per això, salteu d'alegria, d'una alegria inexpressable, impregnada de benaurança celestial, amb la seguretat d'obtenir l'objectiu darrer de la vostra fe: la vostra salvació definitiva. L’alegria i el bon humor i l’optimisme que l’amor desvetlla són encomanadissos. La tristor, el pessimisme, la desesperança no mouen ningú, paralitzen.

7. Com farem visible el Senyor ressuscitat als nostres germans? Mireu com s’estimen, deien dels primers cristians. D’on ho treuen tot això? Ho llegíem a la primera lectura: Escoltaven l’ensenyament dels apòstols, eren solidaris, partien el pa. L’expressió “fracció del pa” significava l’Eucaristia. Partir, compartir, repartir. I pregaven. La unió, la senzillesa i l’alegria amb què es tractaven ells i amb què lloaven Déu corprenia i atreia tothom.

8. Fet i fet és el que fem nosaltres gairebé sense adonar-nos-en. Compartir el que som i el que tenim és la prolongació i actualització de la fracció del pa, l’Eucaristia. I ho fem directament o a través de Càritas o d’altres institucions. Sabem que tota persona marginada o menystinguda és la disfressa de Jesús ressuscitat. Descobrir-ho és donar sentit a la vida i a les relacions humanes. I comunicar aquesta realitat als qui no creuen en Jesús, o hi creuen poc, és descobrir-los una nova dimensió.

9. El gran dia de la trobada de tothom amb Jesús ressuscitat molts s’adonaran amb gran sorpresa que van conviure sense saber-ho amb Jesús i el van atendre quan passava fam i set o nuesa, jeia malalt al llit o era tancat a la presó. Quan ho feien a un d’aquests petits, oblidats o marginats ho feien a Jesús Ressuscitat present en la nostra vida de cada dia. I segur que exclamaran com sant Tomàs: Senyor meu i Déu meu.