Diumenge IV de Pasqua

Jesús és el Pastor que vetlla per nosaltres

1. Avui sortosament fruïm d’un grau de llibertat envejable. O així ens ho pensem. En parlem tant que gairebé ens ho creiem. Llibertat en el vestir? i la tirania de la moda? Llibertat d’opinió? Però compte amb el que dius. Llibertat d’estimar? Ui, ui, ui! Si et declares cristià o del partit contrari, vigila.

2. Abominem del gregarisme i guaiteu com la gent s’aplega massivament, gregàriament per divertir-se. Abans ens acusaven els cristians que anàvem a missa gregàriament. Avui molts no hi vénen per borreguisme. Borregos abans i borregos ara. Sortosament avui tots els qui hem vingut a missa, hi som perquè hem sentit la invitació de Jesús i ens hi volem trobar.

3. L’evangeli d’avui evocant la figura del pastor, de la porta, del ramat, de les ovelles ens traça el retrat ideal del líder religiós o laic. Un líder com Jesús el descriu, tracta a tothom com a persones, úniques, amb nom i cognom, per elles mateixes. Responsables. Ell ha vingut a servir, no pas a fer-se servir. I dona vida i la dona a desdir. Ell mateix se’ns dona com a nodriment en l’Eucaristia.

4. Sant Pere ens ho diu amb una emoció continguda. Crist ha patit per vosaltres. És el nostre model. Seguim-ne les petjades! Mai no ha dit cap mentida. No responia a l'ultratge amb l'ultratge ni amb amenaces. Gràcies a ell podem viure com amics de Déu. És el Pastor que vetlla per nosaltres.

5. Jesús es defineix com a pastor d’ovelles, no pas de borregos. Ens coneix pel nom i cognom. Manté una relació personal i viva. En canvi borrego és la persona ignorant o mancada de criteri propi, que es deixa convèncer fàcilment. Però sempre hi ha hagut a l’Església homes i dones que han pres consciència que dins la gran multitud de dòcils creients, tenen quelcom a dir i a fer. Ahir era la festa de santa Caterina de Siena. Una dona interessada en la reforma de l’Església que no va parar fins que el papa Gregori XI traslladà la Seu de l’exili d’Avinyó a Roma. I va escriure al Papa Urbà VI: Si, sant Pare, quan hàgiu de posar pastors, que siguin persones que cerquin Déu i no els honors, i que el camí que emprenguin, sigui la veritat i no la mentida. I la laica Edith Stein –avui santa Teresa Beneta de la Creu– va escriure al Papa Pius XII una carta remarcable que dissortadament es perdé en un calaix curial.

6. Avui un fort moviment de dones molt ben preparades reclamen paper més actiu –amb veu i vot– dins l’església tan clerical. I tenen raó. Sortosament el Papa Francesc s’ha posat de debò a atendre aquest clam universal que és sens dubte un clam que l’Esperit adreça a l’Església. No podem esperar canvis espectaculars però el camí és aquest. Clergues, laics i laiques amb el seu treball silenciós i humil a dreta llei col·laboren amb Jesús, el Crist, en el seu ofici de Bon Pastor. En tot aquest procés sobraria tot afany de poder. Jesús amb el seu exemple, en diu que ha vingut no pas a ser servit sinó a servir donant vida.

7. És justament el que recomana sant Pere als ancians responsables de les comunitats: sigueu pastors del ramat que Déu us ha confiat. Vetlleu per ell de bon grat, a la manera de Déu. No pas per ganes de fer diners, sinó desinteressadament. Tampoc autoritàriament. Sigueu més aviat el model del vostre ramat.

8. Jesús insinua també que hi ha líders que no pensen pas a servir els feligresos o els ciutadans sinó a servir-se’n per al seu profit. Per un vot es venen l’ànima. Per un grapat d’euros escanyen mitja humanitat i encara es fan dir els senyors i benefactors de la humanitat o del país. Jesús els defineix com a lladres i bandolers que entren a la religió o a la política per robar, matar i destruir.

9. Potser ens costa d’entendre que Jesús ens estimi a tots en conjunt i a cadascun en particular. Però Ell ens estima tant que s’empescà la manera de fer-nos-ho experimentar en cada Eucaristia. Tots combreguem el mateix Jesús i cadascun de nosaltres ens el sentim com a personal i únic. Ens allibera del gregarisme i ens fa sentir comunitat, no pas súbdits sinó ciutadans de primera. La comunió que rebem és la carícia personal de Jesús, el seu petó afectuós.

10. Ens dona consciència del que som i valem per a Ell i del que som i valem per als altres. Avui podríem demanar a Jesús, el bon Pastor, per tots els qui, en qualsevol àmbit de la vida, fan l’ofici de pastors i de guies: sacerdots, polítics, pares i mares, mestres, catequistes. Que reprodueixin la imatge del Bon Pastor: que serveixin i no reclamin ser servits. Que com Jesús posin el cor i la vida en tot el que fan.