Diumenge V de Pasqua

Si vivim units a Jesús farem les obres de Jesús

1. La comunitat de Jerusalem era una comunitat dinàmica, molt oberta: hi havia jueus de tota la vida i jueus de religió però de llengua diferent. Però no tots se sentien tractats de la mateixa manera: gelosies o incomprensió. Se’n queixaren als apòstols. Només els calia aquesta. S’ho rumien i ho parlen amb la comunitat. Ells no ho poden pas fer tot. Potser es recordaren de Moisès al desert.

2. Necessiten ajuda. ¡I va néixer Caèitas...(¿?)! Escolliu entre vosaltres uns col·laboradors de confiança, que sintonitzin amb l’ideal de Jesús, amarats del seu Esperit i alhora plens de seny. Esperit sant i seny! Que ells es posin al capdavant de la distribució de pa i vestits. Els apòstols prestaran a la comunitat dos serveis molt importants: pregar i predicar. Oli amb un llum.

3. Com que es tracta d’un servei eclesial, no pas d’una ONG, els imposen les mans, per conferir-los una missió i un ministeri. Així neix l’església local: llengua, cultura, líders autòctons. El conflicte ben solucionat subratlla la unitat en la diversitat. Vet aquí que el nostre bisbe quan celebra la missió dels laics els imposa les mans! Connecta amb l’església primera.

4. La nostra comunitat, ens diu sant Pere, és com un edifici, una mica especial val a dir-ho. El fonament n’és Jesús ressuscitat. Els arquitectes religiosos d’Israel el van rebutjar. Els feia nosa. No els servia per allò que volien. I es van quedar sense la pedra angular, la clau de volta. D’aquesta pedra dinàmica, ferma i flexible alhora, tots nosaltres en formem part com a pedres vives que Déu converteix en un nou temple animat per l’Esperit Sant.

5. D’aquest temple viu i nòmada, nosaltres n’esdevenim sacerdots. Sí, tot el poble de Déu és sacerdotal. Units a Jesús, tota la nostra vida esdevé un culte agradable a Déu. Tota la nostra vida esdevé una missa continuada. La missa continua en la vida de cada dia. En la vida de cada dia vivim, amb la nostra obediència y amor, l’obediència filial de Jesús al Pare, el seu amor generós sense fronteres, la seva tirada a favor dels pobres, marginats, exclosos de tota mena, la seva dèria per la igualtat i la justícia sense germans humiliats i desnonats i ens posem amb tot cor al seu servei.

6. Com a poble sacerdotal proclamem i agraïm les meravelles de Déu a favor nostre. Qualsevol cristià, qualsevol de nosaltres, és, pot i s’ha de sentir enviat a anunciar la paraula de Déu. Té el dret i el deure d’anunciar amb les seves paraules i amb el testimoni de la seva vida el missatge de Jesús salvador.

7. Això ho fem quan preguem i ensenyem a pregar a casa nostra. Quan si s’escau fem catequesi, quan sofrim les contrarietats de la vida amb fe i confiança, quan en la vida ordinària hi posem un plus d’humanitat i de tendresa. Jesús és present entre nosaltres i continua fent el bé.

8. Si això és així, quina és la funció dels bisbes i capellans? Com persones batejades, són els sacerdots com tots els cristians. Però Jesús els ha escollit per al servei de la comunitat cristiana, per ajudar els germans cristians a mantenir-se fidels al seu compromís de testimonis de Jesús. Representen Jesús en la seva funció de guia i pastor del poble. I l’han d’exercir no com un poder superior sinó com un millor servei: com Jesús que no ha vingut a ser servit sinó a servir. Aquesta és la grandesa dels bisbes i sacerdots i la grandesa del poble, tots ungits sacerdots, profetes i reis amb el baptisme.

9. És complicat tot això, oi? L’apòstol Felip ja ho digué a Jesús. Ja ho crec, ja, que sou el camí, la veritat i la vida. Ho heu dit responent a la pregunta de Tomàs. I que ens obriu el camí cap al Pare. Però per què no ens el mostreu el Pare d’una vegada? És impacient Felip. ¿Tant de temps convivint i encara no em coneixes? Mira el que faig, escolta el que dic i veuràs el rostre del Pare i li sentiràs la veu.

10. Si vivim units a Jesús farem les obres de Jesús i de més grosses encara. Obriu els ulls i guaiteu quanta gent creu en Jesús, quanta gent el coneix i l’estima. Guaiteu quanta gent és assistida i acompanyada. Compareu el que Jesús feu pels camins de Galilea i Judea amb el que Jesús ressuscitat fa ara en l’Església i comptant amb nosaltres.