Diumenge XI de durant l'any

Demaneu a l’amo dels sembrats...

1. Contemplo Jesús i el veig profundament trasbalsat: veu el seu poble, aquelles multituds fatigades i desorientades com ovelles sense pastor. Fem nostra la tendresa del Cor de Jesús. I aprenguem a mirar la gent amb el seus ulls i a estimar-la amb el seu cor.

2. Demaneu a l’amo dels sembrats... Si, demanem-n’hi, només caldria si no... Però, i per què no ens hi oferim a Jesús perquè compti amb nosaltres com disposats a treballar al seu camp que també és el nostre?

3. Jesús convoca els seus dotze deixebles: Guariu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. En una paraula, comenceu a reestructurar les persones malmeses, malaltes, marginades. És el primer signe que Déu es disposa a exercir el seu regnar en el món. Déu no vol persones alienades, posseïdes per idees o opcions destructives. Vol que visquin sanes de cos i d’esperit. Jesús ha rebut del Pare la missió de donar vida i donar-la a desdir. I ho fa donant-se ell mateix.

4. Jesús encomana aquesta feina a 12 homes, cadascun amb el seu nom, amb les seves qualitats i les seves limitacions, uns homes com nosaltres si fa no fa. Tots dotze responen a la invitació de Jesús. Els dona poder per donar vida i salut. Els marca un límit: no cal que ho feu tot i aneu pertot arreu. De moment cuideu la gent de més a la vora. Ja us vagarà a vosaltres o als qui vindran rere vostre d’anunciar la bona nova als samaritans o als no jueus d’arreu del món. Mentrestant no podríem animar alguna persona de la nostra vora a participar a la celebració del diumenge a viure en comunitat la vida cristiana? A l’església hi sobren bancs... Els pocs o molts que hi seiem, ens n’alcem ¿fem nostre el manament de Jesús i ens animem a fer el seu memorial en el nostre ambient?

5. L’Evangeli d’avui és l’aplaudiment de Jesús a tantes persones que, sense potser ni pretendre-ho, són signes del regnat de Déu perquè dediquen el seu temps a curar malalts, a atendre els immigrants, a alleujar la pobresa de tanta gent, a acollir marginats, a formar bons ciutadans en la llibertat i la responsabilitat de fills de Déu. Un aplaudiment de Jesús a la gent de càritas, a metges i infermers/es, a mestres i pedagogs, a tantes religioses i tants de capellans, pares i mares, padrins i padrines... Estan en el bon camí. És Déu qui per mitjà de tots ells fa present el seu amor a la gent fatigada i desorientada.

6. Per a això no cal ni bossa ni sarró ni euros ni vestits llampants: només cal tenir uns ulls bondadosos per copsar la realitat i un gran cor per respondre-hi. Com Jesús. Els qui heu rebut de Déu aquesta mirada lúcida i aquest cor roent, doneu de franc el que d’ell ho heu rebut de franc. Recordeu-ho: La missa comença justament quan acaba...

7. L'amor increïble de Déu Érem incapaços de fer res, quan Jesús va donar la vida per uns descreguts i enemics i pecadors i malagraïts. Ara que hem entrat en la seva amistat, no podem dubtar que ens salva i ens fa compartir la seva mateixa vida. Ens podem sentir cofois de l’amor generós que el Pare ens ha manifestat en Crist. Només amb un amor ben generós podem respondre a l’amor generós de Déu.