Diumenge XIV de durant l'any

Jesús és el rostre visible del Pare i l’expressió de les seves entranyes de mare

1. Quan els contemporanis de Jesús esperaven un messies victoriós que els alliberés dels poders opressors, Ell els recorda l’anunci del profeta Miquees: el Messies farà l’entrada triomfal a Jerusalem no pas muntant un fogós cavall de guerra sinó a l’esquena d’un ase, un animal manyac, d’anar per casa. El seu poder no es basa en un exèrcit victoriós, sinó en la pau, l’únic bé que fa florir la vida a la terra.

2. No sempre remarquem prou la cara amable del Déu de l’Antic Testament: És compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. Bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. Un salm diu: Em mantinc en una pau tranquil·la, com un infant a la falda de la mare. La revelació de l’amor maternal de Déu –del Déu Pare/Mare com diuen ara– ens ve de l’Antic Testament.

3. Jesús coneix com ningú el seu Pare. Hi té una relació personal i viva. Se li adreça amb la confiança de fill. Està una mica decebut tanmateix: Ha parlat molt, ha ensenyat molt, ha fet moltes coses. Però ha topat amb un auditori de xiquets malcriats que ni saben jugar ni deixen jugar els qui voldrien. Només volen sentir allò que els afalaga. No hi ha gaire cosa a fer amb persones capricioses que ja ho saben tot i poden donar lliçons a tothom.

4. Però no tota la gent és així. Per això Jesús felicita el Pare pel bon gust que ha tingut: Ha barrat l’accés a la seva intimitat als savis i als entesos: tenien la clau del saber i del coneixement de Déu. Però ells no hi han entrat ni han deixat entrar-hi els qui se’n delien per entrar-hi.

5. Per això ha posat, més ben dit ha tornat, la teologia –la capacitat de conèixer Déu estimant-lo– a l’abast dels petits, dels senzills, dels ignorants. Ell els ho ha revelat. Per això saben captar el pas de Déu en la seva vida i estan disposats a acceptar-ne la crida. Se senten tendrament estimats del Pare i amorosament acollits pel Fill. Coneixen amb la connaturalitat amb què es coneixen la mare i nadó, o les persones que s’estimen. Amb aquesta connaturalitat molts cristians hem tingut la gràcia de mamar l’amor a Jesús i a la Mare de Déu amb la llet de la mare i amb la complaença del pare. Molt bé, Pare!

6. I amb aquesta efusió de coneixement, Jesús ens fa una invitació corprenedora: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Tots ho estem una mica de cansats. Els grans ho estem per allò del si no fos; els joves perquè després de pencar hores i hores i de ser els més ben preparats de la història, no troben feina. A uns els ha fallat l’amor amb qui comptaven, a uns altres els ha traït l’amic en qui confiaven. Veniu, jo us faré reposar.

7. Preneu el meu jou que és suau i la meva càrrega lleugera. El nostre jou més o menys feixuc, ja el portem com podem. Cadascú té una missió, unes responsabilitats i unes limitacions. Coses de la vida. Però Jesús ens convida que prenguem el seu. El jou que ens proposa és cosa de dos: el duem Jesús i jo. Pesa la meitat. I a més, ens ha infós el seu mateix Esperit amb l’energia vital de l’amor. Som com Jesús, fills molt estimats de l’Abbà Pare. Així se’ns fa més lleugera la càrrega.

8. I entrem a l’escola de Jesús. És el Mestre suau i humil de cor. El seu missatge ens entra per la via de l’amor i de la bondat. Ens proposa portar un altre jou, una altra càrrega: el jou de la llibertat, fet d’humilitat i mansuetud, d’honestedat personal i capacitat de diàleg i tolerància.

9. Jesús és el rostre visible del Pare i l’expressió de les seves entranyes de mare. Si omplim el nostre món de persones així, humils i suaus, honestes i dialogants, anirem creant un món nou i una terra nova. Allò que demanem en el Pare nostre: que ja a la terra es faci realitat allò que ja ho és al cel.

10. Els qui creuen que saben, tenen i poden... el Pare els ha amagat la seva intimitat. Tancats i barrats en la gàbia que s’han fet. Contents i enganyats. Els qui ni saben ni tenen ni poden però estimen i se senten estimats: com un fill a la falda de la mare... Oberts a Déu i als altres s’abracen i... juguen.