Diumenge XVII de durant l'any

Jesús ens vol encomanar l’alegria del tresor trobat i de la perla preciosa

1. L’evangeli d’avui és dels que costen menys d’entendre. És el crit d’ÉUREKA que va fer Arquímedes quan va descobrir el perquè surem a l’aigua. Ja ho tinc! I sortí pel poble cridant la seva joia. És l’éureka del noi o de la noia que entre tants i tantes com n’hi ha, descobreixen tot d’una la persona que els acompanyarà tota la vida. Tresor meu! Com el dia que sant Agustí es va adonar que tenia dintre seu el Déu que cercava fora. I Salomó en tingué prou quan el Senyor li féu el do de la saviesa del cor per poder governar el seu poble.

2. Ja ho tinc! Éureka! és el crit d’alegria d’aquell que trobà el tresor soterrat al camp o del qui va descobrir a la joieria la perla preciosa que somiava. Un clam de joia un xic dissimulat de bon primer de por que algú no li robés el seu somni. Jesús ens vol encomanar avui a tots l’alegria del tresor trobat i de la perla preciosa. El tresor, la perla del regne de Déu. El regne de Déu!

3. El regne de Déu? És el somni de Déu quan ens ha posat a la terra i que vol que entre tots el realitzem ara i aquí. Amb Jesús el Pare intervé directament a realitzar-lo.

4. El Regne de Déu no és cosa o una idea bonica. És ALGÚ, una persona. És Jesús. El qui el troba ha trobat el tresor i la perla. Se n’enamora i el segueix. Joan Baptista assenyalà Jesús dient: Mireu-lo! És l’Anyell de Déu. Andreu que ho va sentir, se n’anà darrere de Jesús i passà el dia amb ell. L’endemà, n’estava tan content que digué al seu germà: Pere, hem trobat el Messies. I igualment digué Felip a Natanael: L’hem trobat! EUREKA! En Jesús van trobar el sentit de la vida. Seguiren Jesús, es feren deixebles de Jesús, li dedicaren tota la vida.

5. Sant Pau escrivint als Romans ens explica aquest tresor: el Pare Déu ens estima tant que vol per a cadascun de nosaltres el bo i millor que té. I el bo i millor que té és el Fill Jesús. I vol per a nosaltres el que vol per a Ell, que siguem com ell, que ens hi assemblem. De manera que Jesús sigui el germà gran d’una gran família. Tots tan diferents i tots marcats amb la seva imatge.

6. On nosaltres veiem un bloc de pedra o un tronc, l’artista hi veu la imatge que s’hi amaga. A cops de cisell o de martell els va desbastant fins a donar-los la forma. Fins que en surt la imatge de Crist que el Pare vol de nosaltres.

7. Jesús és el germà gran d’una colla de germans que formem la família de Déu. Tots els germans s’assemblen. Veient-ne un es pot dir que els endevines tots. Jesús ressuscitat encarrega a Maria Magdalena: Corre a dir als meus germans: Me’n vaig al Pare que és també el vostre Pare... Quina meravella! Tots podem dir amb Ell: Pare nostre.

8. Entre tots formem el Cos de Crist, som la presència de Crist en el món. Realitzem “el regne de Déu” quan amb Jesús i com Jesús passem pel món fent el bé com Ell. Acaronant o consolant, sembrant amor, salut i alegria. Visitant i curant els malalts, acollint els forasters, sopant amb els “pecadors” i perdonant-los. O proclamant la paraula de Déu.

9. Que l’Esperit Sant ens obri el cor, els ulls i les orelles de manera que descobrim el tresor amagat i la perla fina. Un manuscrit antic “tradueix” “vingui a nosaltres el vostre regne” així: “Vingui el teu Esperit Sant damunt nostre i que ens purifiqui”.