Diumenge XXII de durant l'any

Seguir Jesús

1. Jesús acabava de felicitar Pere per la seva confessió: Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu. I tenia raó. Però Pere esperava del Messies allò que Israel esperava: Un home poderós que els alliberés del jou dels romans i de tants altres jous. Un Messies triomfant.

2. Però, vet aquí, que Jesús parla d’un fill de l’home, un home, un home qualsevol sofrent, fracassat, rebutjat per les autoritats religioses i mort ignominiosament. Un Messies que entra en el joc i en el xoc de les llibertats humanes i en surt perdent la vida. Després vindrà la resurrecció. Però mentrestant té la creu al davant.

3. El pobre Pere no se’n sap avenir: I ara! Quins acudits! De cap manera, Senyor! Pere ha passat de l’home inspirat pel Pare del cel a ser un entrebanc en el camí de Jesús. Però Jesús es referma en el que ha dit. Més encara, el qui vulgui anar amb ell ha d’estar disposat a sofrir la mateixa sort.

4. En el fons és un gran missatge de llibertat: per seguir Jesús *Cal carregar la creu = no tenir por de fer el ridícul davant la gent, superar el «respecte humà», «el què diran». *Cal renunciar a ser el melic del món encaparrat a assolir la realització personal a qualsevol preu. *Cal ser capaç de donar la  vida. Amb altres paraules: cal rompre tots els cordons umbilicals que no ens deixen créixer ni anar més enllà de nosaltres mateixos.

5. Per comprendre l’evangeli d’avui convindria experimentar la seducció de la persona de Jesús. Com Jeremies: M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, us heu apoderat de mi i m’heu dominat. Aleshores tot esdevé entenedor i fàcil.

6. Es tracta de fer de la pròpia vida una víctima viva, santa i agradable. Com ens diu sant Pau. Aquest és el culte veritable. Déu no vol les nostres coses sinó la nostra persona. Demanem-li que ens afini els sentits per reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte. Seguir Jesús.