Diumenge XXIII de durant l'any

L’amor és el motor que tot ho mou

1. No quedeu a deure res a ningú. Ho escriu sant Pau als cristians de Roma després de recomanar-los que compleixin els deures cívics per amor i amb bona consciència. L'autor suposa que les autoritats són legítimes i honestes i que, per tant, un cristià ha de ser abans de res un bon ciutadà que paga religiosament els seus impostos. Un cristià pot viure com a tal sota qualsevol autoritat, sigui cristiana o no cristiana, a condició que sigui legítima i justa. Llei il·legítima i injusta no obliga. Una autoritat cristiana no pot discriminar els seus ciutadans no cristians.

2. No quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. El cristià és bon ciutadà.

3. El cristià de peu, el normal respecta la vida, no insulta ni mata. Respecta el matrimoni, no roba, no menteix, respecta la paraula. Estima l’altre com a ell mateix. Els profetes primaren un amor preferencial a l’immigrant, la vídua i l’orfe. Avui pensarem en els marginats o exclosos.

4. El centinella estima complint el seu deure d’observar des de la talaia qui ve i qui va i què passa. Alertant el poble del perill imminent o anunciant-li la joia de l’arribada de la persona esperada: obriu les portes a Crist. Si li’n fan cas, pot estar content. Si no li’n fan, li sabrà greu, però no és responsabilitat seva.

5. L’Apocalipsi ens parla sovint de fam, pesta i guerra. La gent hi reacciona com sap o pot: gemegant, fugint, aprofitant-se’n per fer negoci. Però el profeta constata que, passada la tribulació, els lladres continuen robant, els mentiders mentint, els corruptes i corruptors corrompent, els femellers omplen els prostíbuls, els ambiciosos no aturen el comerç d’armes, d’homes, dones i criatures, venent-se l’ànima per un grapat d’euros.

6. Com església i com a comunitat som la presència viva de Jesús en el nostre món. Hem d’estimar-la. Com? Ajudant els germans a viure d’acord amb l’evangeli. Amb molta discreció, com aconsella sant Pau: Suposem, germans, que qualsevol –al capdavall és un home– és sorprès cometent alguna falta. Vosaltres, com a gent espiritualment adulta, corregiu-lo amb suavitat. I vés alerta! Tu també podries ser temptat.

7. És un amor que perdona! I perdona sempre. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel. Guaiteu quina confiança fa Jesús als cristians: Déu té per perdonat quan nosaltres perdonem. Ho confià a sant Pere, als apòstols, als cristians... perquè cada cristià des del baptisme porta gravada la dignitat de sacerdot, profeta i rei. Exercim-la com Jesús, amb delicadesa i amor.

8. Un amor que es nodreix de la pregària i l’expressa pregant. Quina alegria pensar que quan ens reunim units a Jesús, ell és enmig nostre. No només a l’església sinó a casa. Cada llar cristiana és una esglesiola... Hi trobem Jesús i el combreguem quan vestim el nu, peixem l’afamat, cuidem un malalt, compartim la vida. No solament ho fem amb els de fora, sinó també amb els de casa.

9. L’amor ens fa dir el parenostre o passar el rosari o dir plegats una pregària que serà eficaç si la fem units a Jesús i entre nosaltres. A casa nostra Jesús és l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. L’amor és el motor que tot ho mou.

10. Pau ens fa una crida a l’amor: Germans: L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar- vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.